dimarts, 30 de desembre de 2014

"Justine o les dissorts de la virtut" Marquès de Sade (proa) [Trad, Albert Mestres]


"Oh, amic meu! La prosperitat del Crim és com el llamp, tots els focs enganyosos del qual no embelleixen l'atmosfera un instant, sinó per precipitar als abismes de la mort el dissortat que han enlluernat."

"És cert, doncs, que la prosperitat pot acompanyar la pitjor conducta i que, al bell mig del desordre i la corrupció, tot això que els homes anomenen la felicitat es pot escampar per sobre la vida."

"Aquesta virtut de què feu tanta ostentació no serveix per a res en el món."

"Aquí baix, menuda, només s'aprecia el que rendeix o el que delecta, ¿i de quin profit ens pot servir la virtut de les dones?"

", però ja estava escrit al Cel que cadascun dels moviments honestos que sortís de mi seria pagat amb dissorts!"

"Un el sentim físicament, l'altre només ens arriba moralment, i les sensacions morals són enganyoses. Només les sensacions físiques són veritables."

"el moment del despertament és espantós per als infortunats. La imaginació refrescada per les dolceses del son s'omplen més aviat i més lúgubrement dels mals el record dels quals li ha fet perdre aquests moments de repòs enganyós."

"En una societat totalment viciosa, la virtut no serviria de res: com que les nostres no són d'aquest gènere, cal de totes passades o aparentar-la o servir-se'n, a fi d'haver de témer menys els qui la segueixen."

"La fantasia d'aquests monstres trenca tots les frens i esdevé l'única llei de les seves accions."

"El qui imposa, en un mot ¿no és l'amo amb molta més seguretat que el que comparteix?."

"Pregunta al llop de què serveix el xai: per alimentar-me, respondrà. Llops que mengen xais, xais devorats per llops, el fort que sacrifica el feble, el feble víctima del fort, això és la natura, això són les seves mires, els seus plans."

"En un món totalment corromput, mai no t'aconsellaria sinó el vici. El qui no segueix el camí dels altres, mor inevitablement. Tot el que troba el fereix i, com que és feble, cal necessàriament que sigui destruït."

"-Res més fàcil. Només et penedeixes del que no estàs acostumat a fer."

dimecres, 17 de desembre de 2014

"La llebre amb ulls d'ambre" Edmund De Waal (quaderns crema) [Trad. Carles Miró]


"Yanagi, filòsof, historiador de l'art i poeta, ha desenvolupat una teoria per explicar per què certs objectes (peces de ceràmica, cistells o vestits, fets per artesans desconeguts) són tan bells. Al seu entendre, expressen una bellesa inconscient, perquè se n'han fet en quantitats tan grans que l'artesà s'ha alliberat del seu ego."

"Vull saber quina relació hi va haver entre aquest objecte de fusta que faig rodar entre els dits -dur i delicat i japonès- i els llocs on va ser. Vull poder allargar la mà cap a la maneta de la porta, fer-la girar i sentir com s'obre."

"O potser, penso, li permet col·leccionar, fa que el buscar es converteixi en tenir i el tenir en saber."

"Travessar el món despertant en la gent la sensibilitat per les coses que estima."

"Les vitrines existeixen perquè puguem veure els objectes sense tocar-los: emmarquen les coses, les mantenen a distància i ens les tornen temptadores."

"El senyor Wessel ensenyava que, per entendre la història, també calia llegir Ovidi i Virgili. S'havia de saber que els herois afronten l'exili, la derrota i el retorn."

"Kövecses irradia aquella sensació d'autosuficiència que ve del fet que hi hagi molts nens a la casa."

"És l'estrany desmantellament d'una col·lecció, d'una casa i d'una família. És el moment de la fractura, quan objectes magnífics i objectes de família, coneguts, utilitzats i estimats, es converteixen en simples coses."

"Viena torna a ser una estació experimental per a la fi del món."

"M'he equivocat. No han esborrat la família, sinó que hi ha  escrit a sobre. I és això el que per fi em fa plorar."

"És un exiliat. El seu país de Dichter i Denker, de poetes i pensadors, s'ha tornat un país de Richter i Henker, jutges i botxins."

"T'assimiles, però necessites un lloc on anar. Tens el passaport sempre a mà. Mantens alguna cosa en secret."

"Ja no sé si aquest llibre és sobre la meva família, sobre la memòria, sobre mi mateix, o si continua sent un llibre sobre aquests petits objectes japonesos."

"El fet que tinguis una cosa no vol dir que l'hagis de transmetre. Perdre coses de vegades et permet guanyar espai per viure."

"El netsukes tornen a començar."

dimecres, 19 de novembre de 2014

"Ethos y Pólis" Salvador Mas Torres (ediciones istmo)


"Physis y pólis son dos esferas que expresan orden y regularidad, las dos esferas donde hay lugar para reglas: donde hay nomos."

"la validez de la ley no depende del poder y autoridad del legislador, sino de su aceptación por parte de la comunidad."

"El regreso a Ítaca no solo es un retorno a la propia identidad (hasta ese momento oculta o al menos disimulada), también es un viaje de vuelta a la civilización."

"No siempre es lo que parece ni siempre sucede lo que cabe esperar."

"Gorgias acerca de la imposibilidad de comunicar el conocimiento: no es que realmente se pierda al transmitirlo, sino de que, una vez comunicado, ya no hay identidad de conocimiento entre maestro y discípulo sino, más bien, dos conocimientos."

"Tucídides advierte que mientras que la naturaleza humana sea la misma siempre habrá horrores, violencia y maldad."

"un falso saber pues la retórica no forma ciudadanos buenos y virtuosos, sino sólo la apariencia de ello."

"Hay que concluir que los que obran dominados por los placeres no lo hacen voluntariamente, sino porque viven en la mayor de las ignorancias:"

"La alternativa está claramente planteada: o el filósofo o el tirano."

"Y esta manera de hablar declara que en cada uno de nosotros existe una guerra contra nosotros mismos."

"De ahí la necesidad de interiorizar los mecanismos punitivos, para lo cual son muy útiles los dioses tradicionales, vengadores y antropomórficos, que cumplen la tarea represiva mucho mejor que las Ideas;"

"Platón sigue pensando que en una pólis regida por el conocimiento y la razón las leyes serían absolutamente ociosas."

"el principio de la acción es la elección entre varias posibilidades."

"Nadie delibera sobre lo que no puede ser de otra manera, ni sobre los que no puede ser."

"Tampoco los dioses a quienes llamamos sabios son más veraces que los fugaces sueños. Hay una gran confusión tanto en el mundo divino como en el humano."

"De aquí la necesidad de llevar una vida política, pues no se trata de vivir, sino de vivir bien, lo cual sólo es posible en la pólis y junto con los amigos: llevando una vida política."

"Tal es, en definitiva, la gran paradoja aristotélica: por una parte, el hombre es por naturaleza social y también por naturaleza tiende a la felicidad. Sin embargo vivir en sociedad (un todo en sentido distributivo) imposibilita una vida completamente feliz."

"No es que la vida virtuosa reclame el placer, es que conlleva en sí misma el placer: el hombre virtuoso saca placer de las acciones virtuosas (de lo contrario no sería virtuoso)."

"Nuevos tiempos que exigen nuevas formas de pensar las relaciones que los seres humanos guardan entre sí."

dissabte, 25 d’octubre de 2014

"Cor mentider" Marc Cerdó (club editor)


"Per ventura Déu juga a daus amb nosaltres. Però és possible que faci trampa. Déu juga a daus, sí, però juga brut."

"Aquests que xerren tan raro és perquè volen ser més que els altres. ¿Vols ser més que els altres, tu? ¡I ca! No val la pena: tanmateix te moriràs igual..."

"Però un no té mai el control dels fets de futur. Un bou tot sol no llaura. Cardar si hi ha consens; pastilles si no n'hi ha..."

"Un bell paratge fa mal al cor. És millor entretenir-se contemplant un curs de vies de tren -o una illeta de contenidors."

"Si només tenen dret a viure els que són perfectes, els que no ho som ho tenim malament."

"Amb força, ja ho crec. Cada dia estic més convençut que les transgressions hedonistes són un indici de la salut mental de la gent."

"Seduir per ser seduït. Ser seduït per viure. Viure per consumir. Per consumir, treballar..."

"Hi ha epifanies que t'alegren el dia: t'empenyen a lluitar, a no defallir i a pensar que el món no l'habiten només els dolents. Hi ha epifanies..."

"El món és l'infern. I a l'infern hi ha dues menes de persones: les ànimes turmentades i els dimonis que les turmenten."

"I m'alegro de ser viu. Per primera vegada en molt temps... El cor mentider..."

dijous, 16 d’octubre de 2014

"Mentre el món explota" Roderic Mestres (males herbes)


"M'ajec al sofà i engego la tele per veure si fan alguna pel·li porca. Se'm posa dura amb penes i treballs però me la pelo, més per vici que per ganes."

"no sabria distingir on acaba un imbècil i comença un modern."

"El llit és molt millor invent que la roba."

"L'Elisenda em demana per què li he trencat el nas, responc que ha estat una hòstia didàctica, il·lustrativa. Diu que sóc un imbècil, contesto que ja ho sé i em planta un petó maternal a la galta."

"Distingeixo un puny robust sortint d'algun lloc entre la multitud, porta una trajectòria molt clara. L'impacte supera totes les previsions."

"El cel em cau al damunt. Tot es torna transparent."

"Sempre havia pensat que la massa gregària era menyspreable, ara sé que la minoria visionària també ho és."

"L'existència s'ha omplert de sentit, no necessita pensaments ni accions, és plaer, i el plaer ho abraça tot. No estic: sóc."

"El món pot embogir, inundar-se o desintegrar-se, que jo continuaré igual de descol·locat. És com quan estàs moix i et penses que una cançó t'aixecarà els ànims, però l'escoltes i et sembla la cançó més trista del món. I plores. Però no és la cançó, ets tu."

"Avui et faré un llobarro al forn -li mormolo a cau d'orella, i li pico l'ullet a la menta."

diumenge, 12 d’octubre de 2014

"Nubosidad variable" Carmen Martín Gaite (editorial anagrama)


"Claro que el paso del tiempo puede borrar la misma noción del tiempo que creíamos invariable."

"Conozco muy bien el fenómeno. Consiste en dejar de escuchar al otro, en cargar las baterías de la propia obsesión y dispararlas como contra una pared, sin atender a más razones."

"Y eso ya me avisó de que no sirve tirar de los asuntos que no interesan."

"Pero don Pedro Larroque ya debía saber bastante de los estragos del tiempo, por eso se le empañarían los ojos detrás de las gafas cuando recitaba, mirando a la ventana: No se engañe nadie, no/pensando que ha durar lo que espera/más que duró lo que vio."

"porque la vida no se puede catalogar más que falseándola; la vida que salpica y dispara desde distintos flancos a la vez y se nos abraza al cuello como un pulpo, ésa hay que sortearla como sea, jugándose cada cual su pellejo, unas veces sale mejor y otras peor, no sirven las reglas. Y comprenderlo aumenta la desazón."

"Anoche, ahora que lo pienso, es eso lo que intentaba hacer cuando le hablaba al magnetófono; volver a vivir aquellos comienzos, hacer eterna la esencia de lo fugaz. Lo que también pretendía Katherine Mansfield, pobre chica. Está visto: no hay como ducharse para entender las cosas."

"No sé si es de tu talla -decía-. Pero el fuego no tiene tallas. Espero que en esa hoguera ardan todos tus fantasmas y resucite tu cuerpo."

"Pero yo a los lobos nunca me los había imaginado rubios."

"La fantasía y la lógica tienen que ir cogidas de la mano como dos hermanas, para que el universo no se trague su barca."

"se nota que ha entrado a amueblar ese desván donde de almacenan los remordimientos y fracasos que en la edad madura tratamos de presentar ante los demás espolvoreados con azúcar."

"Son como dos aviones enemigos el de la quimera y el de lo cotidiano y siempre hay uno que derriba al otro."

"porque las ganas de vivir siempre resucitan un poco cuando te sientes útil y con facultades para echar una mano."

"Ya tenemos un huerto regado a medias y sólo nuestro: el de la añoranza. No me lo descuides."

"Claro que menos mal, porque también si se pasara una todo el día machacando en lo de pulvis eris, ni una paella se podría comer a gusto."

"-Me ha emboscado, ¿sabes?, pero en buen plan. No es para nada de los de aquí te pillo aquí te mato. De ese tipo de tíos estoy harta. Como tú dices siempre, el acto es corto, y el entreacto es muy largo."

"-Nubosidad variable con algún chubasco en todo el Suroeste -sentenció Rafa, tras paladear con deleite el primer trago de whisky-. Viene de África."

divendres, 19 de setembre de 2014

"Heráclito: fragmentos e interpretaciones" José Luis Gallero y Calos Eugenio López (árdora ediciones)



"A partir de Heráclito comienza la existencia de la filosofía"

"Lo antiguo es un pozo que se expande hacia la modernidad"

"La poesía es una parte de la técnica filosófica"

"Toda la dialéctica occidental se remonta hasta él"

"Revoltijo azaroso el más hermoso mundo"

"Una theoría: una mirada que habla"

"La Enseñanza es como una balsa: sirve para cruzar, no para aferrarse a ella"

"la realidad cósmica es simultáneamente una y múltiple, múltiple en su unidad, una en su multiplicidad"

"Apolo prometía seguridad. Dioniso ofrecía libertad"

"Cuando el hombre se hubo adentrado en sí mismo, empezaron a morir los dioses de Grecia"

"Aunque tenían visión, nada veían, y a pesar de oír, nada oían, sino que como fantasmas de un sueño todo lo mezclaban al azar"

"Pensar y decir son una misma cosa, y no es un azar que Lógos signifique ambas. El pensamiento no existe sin la palabra: le es esencial ser formulado. No hay pensar si no hablo conmigo mismo. El lenguaje es, por excelencia, el lugar común"

"El punto central de la doctrina de Heráclito es la exhortación a una vida de acuerdo con la verdad, y no la simple comunicación de unos conocimientos. Ha sido el radicalismo ético del estoicismo el que ha entendido realmente a Heráclito"

"La armonía consiste en tomar la vida en serio sin perder la alegría."

"Quien algo emprende, debe también padecer"

"La erudición no instruye al pensamiento; de lo contrario, habría instruido a Hesíodo y a Pitágoras, e incluso a Jenófanes y Hecateo."

"Ojalá no suceda lo que deseo, sino lo que me conviene"

"Reflexionar es la virtud suprema; y sabiduría, decir la verdad y obrar lúcidamente de acuerdo con la naturaleza."

divendres, 5 de setembre de 2014

"Una madre" Alejandro Palomas (ediciones siruela)


"Por eso llegamos tensos a esta noche, decididos, cada uno desde su rincón de vida, a corregir en lo posible la intensidad del año anterior y pasar una velada ligera, charlando tranquilamente de naderías y compartiendo un sentido del humor en el que todos nos reconocemos y que nos hace más familia, que nos habla mejor de lo que somos juntos."

"En nuestra familia -y aquí no entra la rama amarga de papá-, la risa llega siempre a tiempo, ahorrándonos de un empujón la caída al abismo y dándonos márgenes de respiro de un empujón la caída al abismo y dándonos márgenes de respiro y de temporalidad que al final terminamos agradeciendo."

"En eso es como papá: son tan deficitarios a la hora de comunicarse, viven tan mal las verdades, que suelen hablar cuando menos toca, lo que crea a su alrededor pequeños paréntesis de desconcierto y de tensión que caen como piedras en el agua de una laguna. Provocando ondas a su alrededor. Algunas no llegan a la orilla. Otras laceran."

"Lo que Olga no sabe y quizá nadie le cuente nunca es que, como decía la abuela, todos hemos sido algo que muchas veces explica lo que somos ahora."

"No le gusta ver llorar; a nadie en general y a mamá en particular. La desarma. La desarma la debilidad y también el dolor expresado así, orgánicamente. No sabe lidiar con la emoción pura. No la quiere. Especialmente si llega, sin avisar."

"Y tenía también sus verdades, que ya no eran secretos porque papá no estaba a su lado para reñirla y empequeñecerla, usándola de contenedor de todas sus inseguridades. Sí, mamá tenía por fin sus verdades, sus medias mentiras y también su libertad."

"¿Por qué fallan las cosas?¿Por qué no son lo que son?¿Por qué, por qué, por qué?"

"que el cambio de luz traería paisajes nuevos, nuevos amores, nuevos cables por los que transitar sobre nuevos vacíos."

"Esa es la magia de la ficción y también el horror de lo real: que la vida no siempre es lo que ocurre, sino las secuelas de lo que parece ser."

"uno no es lo que es, sino lo que hace, sobre todo cuando lo que haces depende de ti y no te exige confiar en nadie."

"Cada uno a nuestra manera, pedimos poco del otro, nos conformamos con saber que importamos, que somos capaces de ganarnos una mirada."

"Las ausencias son lo más inhóspito de todo."

"esas flechas directas al centro de las dianas que se guardan en los armarios de las realidades familiares y que nadie lanza porque sabemos que las respuestas abrirán cajas llenas de otras cajas que esconden tesoros venenosos."

"pequeño como cuando todo te viene grande porque te das cuenta de que estás demasiado solo y de que aprender a protegerse no es siempre aprender a vivir mejor."

dilluns, 1 de setembre de 2014

"El fastic que us cega" Joan Todó (labreu edicions)


"les malaurades rels
de la paraula al ras
o l'encesa lleugeresa del foc
el teu llenguatge"

"Li vindran vòmits, del fàstic que el cega."

"No il·lumina cap flor la lluna cega."

"Dins el martell del vent tot ens defuig.
Deliri i nafra, brut desfici, enuig."

"I tot els versos de les nits difuntes
se tornen fems."

"Llavors fingirem, fingirem..."

"tot l'amor fet espera tot l'amor
fet pregunta silenci
respir"

dimarts, 26 d’agost de 2014

"The leftovers" Tom Perrotta (edicions del periscopi) [Trad. Marta Pera Cucurell]


"No havien educat la Laurie Harvey perquè cregués en el Rapte. No l'havien educada per creure en gaire coses, fora de l'absurd de creure en res."

"-No sóc ambiciosa- va continuar la Nora, reprenent el fil del discurs-. No demano aquell dia perfecte de la platja. Em conformo amb aquell dissabte horrorós, tots quatre malalts i patint, però vius, i junts."

"No li agradava ser repel·lent, però la norma era ben clara: En públic, un Vigilant sempre ha de portar un cigarret encès."

"Ni l'una ni l'altre no van dir res més. La Laurie es va tombar de costat, assaborint la suavitat dels llençols, provant de recordar l'última vegada que havia dormit en un matalàs tan confortable. La Meg només va plorar una estoneta, i després va callar."

"Allò no portava enlloc, pensava la Nora. Era parlar per parlar. Acumular comentaris estúpids, un després de l'altre. El truc era fer veure que la conversa t'interessava, encara que no t'interessés. Això s'havia de tenir en compte."

"L'única cosa que la Jill havia après de la vida és que les coses canvien contínuament -d'una manera brusca, imprevisible, i sovint per cap bon motiu-. Però saber-ho tampoc no servia de gaire, pel que semblava. Al mig d'un sopar de macarrons amb formatge et podia atacar per l'esquena la teva millor amiga."

"Aquest procés ja el coneixia: tant se valia què passés al món -guerres genocides, desastres naturals, crims atroços, desaparicions en massa, el que fos-, arribava un moment que la gent es cansava de preocupar-se'n. Passava el temps, canviaven les estacions, els individus es retiraven a la seva vida privada, giraven la cara al sol. Comptat i debatut, pensava, segurament valia més així."

dilluns, 4 d’agost de 2014

"Ànima" Wajdi Mouawad (edicions del periscopi) [Trad. Anna Casassas Figueras]


"El món es manté immòbil mentre els humans estan drets."

"-Ho ha de decidir vostè. Hi ha gent que diu que com més coses se'n saben, més fàcil és el dol. Jo no ho sé. No en tinc ni idea. Vostè mateix."

"-Els gats existeixen perquè els humans puguin acariciar els tigres."

"Prefereixo ser Judes i tenir alguna cosa a trair, que debatre'm en el fang llefiscós de la tristor de les vostres vides ben fetes."

"Roig era doncs el món dels humans. Sempre roig. Roig per sempre."

"Diu Els meus diners, El meu mico, Els meus homes, La meva dona, El meu negoci."

"No hi ha res tan important com la tribu. Tu en canvi estàs sol com un gos."

"No tots els humans són trampes, no tots són verins, amb això vull dir que no tots són humans, n'hi ha que no els ha infestat la gangrena."

"Els humans viuen sota el jou d'una maledicció que els exilia constantment de la felicitat."

"Sempre hi ha algú o alguna cosa que torna la javelina del terror i sempre hi ha algú que la torna a llançar."

"No solament no voldria que et passés res dolent, sinó que tampoc no vull que ja t'hagi passat res dolent."

"M'ha parlat de l'infortuni que de vegades s'abat sobre els humans i del dolor que engendra la permanència de la memòria que res no esborra, tret de la mort."

"Però fins a l'albada, fins al sol, ha buscat el son i només ha trobat el seu propi vesc, i ha passat i repassat turments i inquietuds a la sínia de la seva ànima." 

"No era que les paraules no fossin prou grans, simplement no eren prou ràpides."

"Què té saber que sigui tan temible?"

"Per més que s'hagin mirat les coses des de totes bandes, per més que s'hagin provat el distanciament, l'amor, el perdó, la llei, la reencarnació, la democràcia, les utopies, les religions, no ens en sortim."

diumenge, 29 de juny de 2014

"Córrer" Jean Echenoz (raig verd editorial) [Trad. Anna Casassas]


"Corres d'una manera ben estranya però no corres tan malament, li diu."

"Doncs sí, aquest és l'interès de preparar-se en distàncies curtes: l'esprint final, l'Emil l'acaba d'inventar."

"Quan al cap de poc en Joe avanci davant de l'Emil, a la desfilada, farà una cara radiant de triomf i satisfacció, perquè ara sentirà l'enveja i gelosia de tots els altres portadors de pancartes del món. Només un, la mare de Déu."

"En poques paraules, no fa res com els altres, que de vegades pensen que el que fa no té cap sentit."

"De manera que encara que no sigui gens elegant, es limita a córrer com li va millor, com es cansa menys, i ja està."

"Una Praga on, aquest anys, tothom té por, sempre, de tothom i de tot, a tot arreu. En l'interès superior del Partit ara el gran afer és depurar, desmantellar, esclafar i liquidar els elements hostils."

"D'aquí a uns quants anys, prediu, l'Emil només serà un record. La llei de l'esport és així, sospira. Es diria que ja esperen desfer-se'n."

"Però als simis se'ls veu dolents, agres, amargats, perpètuament ofesos perquè la humanitat se'ls ha escapat per un pèl."

"Res de nou, sempre la mateixa por, sempre el mateix fred, tot continua igual en la grisor i la desesperança, les cues i les cartes anònimes."

"Bé, diu el dolç Emil, Arxiver, suposo que no mereixia res més."

dijous, 26 de juny de 2014

"14" Jean Echenoz (raig verd editorial) [Trad. Anna Casassas]


"Es veia tothom molt content de la mobilització: discussions febrils, rialles desmesurades, himnes i xarangues, exclamacions patriòtiques viades de renills."

"Va ser més aviat alegre, la desfilada, tos ben tibats dins de l'uniforme feien un esforç per mirar recte endavant."

"Però en conjunt tothom somreia amb confiança perquè tot plegat era evident que duraria molt poc, que tornaries de seguida, i de lluny, per sobre l'espatlla d'en Charles, que abraçava la Blanche, l'Anthime va veure que la noia tornava a mirar la seva persona de la mateixa manera."

"Les dimensions de la ciutat automàticament buida dels seus homes sembla que hagin augmentat: a part de les dones, la Blanche només hi veu vells i criatures, el soroll dels seus passos ressona en la buidar d'un vestit massa gran."

"A més ara anaven vestits igual, cosa que sempre facilita la conversa."

"L'Anthime també s'havia acostumat als desplaçaments, als canvis d'uniforme i sobretot als altres."

"Potser, d'altra banda, tampoc no és gaire útil, ni gaire pertinent, comparar la guerra amb una òpera, i menys si l'òpera no t'agrada gaire, mal que també sigui igual de grandiosa, emfàtica, excessiva, plena de moments llargs i pesats, també faci molt de soroll i sovint, a la llarga, sigui més aviat avorrida."

dimarts, 17 de juny de 2014

"L'altra" Marta Rojals (rba la magrana)


"Hi ha d'haver algun misteri que mantingui aquest equilibri, perquè tanta energia en tensió, alliberada de cop, podria acabar amb el món en dos dies."

"La convivència calma la fam dels cossos, però no els eximeix d'omplir la nevera. Sota el mateix sostre s'asserena l'escalf de l'amor, i cal encendre la calefacció."

"l'esgotadora interacció amb l'espècie humana."

"La dels fills de la democràcia que mai no van preveure cap involució de la seva gràfica. Estudia, que tindràs una bona feina. Compra't un pis, que el totxo mai no baixa. Llicencia't, treballa, hipoteca't, viatja, consumeix, tingues fills. On era l'error?"

"Merda de patriarcat, hòstia, es que no avancem ni dades pel cul. Enradera, anem, com els crancs."

"Va descobrir que els efectes de no estimar no tenien per què ser tan diferents dels d'estimar. No estimar era asèptic, higiènic, econòmic. Sense el llast d'estimar podia no voler mal a tothom per igual."


"Les olors, per intenses que siguin, se les endú el vent."

"No hi ha home més inofensiu que el que s'ha deslliurat dels seus instints."

"Això, com tantes altres coses, ja no tornaria a passar més. Però almenys algun dia havia passat."

"Amb ell ja ho entén tot: és aquest tipus de bogeria que, repartida equitativament entre sexes, distribuïda per igual en l'espai i en el temps, podria acabar amb la humanitat sencera."

"La conclusió més certa a què ha arribat és que el futur és una font de pànic inesgotable."

"La broma ja dura massa, mama. Ja no em diverteix. More't i deixa'm en pau. Però com costa, morir, quan no et deixen."

"La corda fluixa, el vertigen. I si no hi ha xarxa, la possibilitat de fugir volant, literalment, lluny de totes les angoixes. Tornar a començar, neta, essent ja una altra, a l'altra punta del món."

"Tot el que els unia no és més que un grapat de bits, els pot fer desaparèixer amb un clic."

"Tenia raó: tots els despertars dels joves del país giren en torn de la mateixa cosa: tenir un sostre on viure i, després, viure si pot ser."


"La gent sempre parla, parlen de tot i parlen de res, parlen per parlar, i ella no té cap interès a saber què diuen. Si callessin tots d'una puta vegada,"

"Perquè és això, sempre és això: un glop, vint glops. Ni fred ni calor ni dolor."

diumenge, 15 de juny de 2014

"Els escarxofats" Michele Serra (la campana) [Trad. Anna Casassas]


"Quantes vegades en comptes d'enviar-te a prendre pel cul t'hauria hagut de fer una manyaga. Quantes vegades t'he fet una manyaga i en canvi t'hauria hagut d'enviar a prendre pel cul."

"Ets un perfeccionista de la negligència"

"Tot queda encès, res apagat. Tot obert, res tancat. Tot començat, res conclòs."

"Ets el consumista perfecte. El somni de tot governant o funcionari de la dictadura actual, que perquè s'aguantin els seus murs delirants necessita que tothom cremi més del que l'escalfa, mengi més del que l'alimenta, il·lumini més del que pot veure, fumi més del que pot fumar, compri més del que el satisfà."

"Som davant de la repetició d'una cosa coneguda, d'una cosa que ja ha passat més vegades."

"és clar que aquests nois caldria ajudar-los més, però qui té prou temps, i a nosaltres, d'altra banda, quan anàvem a escola qui ens ajudava?..."

"m'embarco en una vaga xerrada a propòsit d'una persona, el meu fill, que tots dos coneixem poc i malament, i el destí del qual cada dia s'escapa una mica més de les nostres mans, òbviament, perquè la vida és així."

"En tot cas un món on els vells treballen i els joves dormen, fins ara no s'havia vist mai."

"Em vas dir: És l'evolució de l'espècie. Em sembla que tenies raó. Però de moment encara no se sap de quina espècie."

"a través del narcisisme de masses? La narcisització de la humanitat té punts dèbils? És un procés reversible?"

"La joventut pot ser eterna, vaig pensar. Sempre que acceptem que no ens pertany. Que passa de llarg, com l'aigua d'un riu. Només perquè la joventut la tenen uns altres l'hauríem d'odiar?"

"Durant aquests acalorats mítings domèstics, per sort força rars, dubto com a mínim de la meitat de les coses que et dic. Mentre les pronuncio ja sento que pertanyen a un arsenal retòric antiquat, apedaçat afegint les restes de vells codis fets miques, escombrats per revolucions socials o esdevinguts irrisoris per la seva pròpia prosopopeia."

"Jo sóc burgès d'esquerres. No està escrit enlloc que tu també hagis d'arribar a ser un burgès d'esquerres."

dijous, 5 de juny de 2014

"Un home de paraula" Imma Monsó (la magrana)


"El Gram Objectiu. Inquietud, calor, cervell, tendresa, confort... complicitat i polèmica. Passió i compassió... el foc a terra i l'aventura torbadora, tot en la mateixa mirada. Amistat profunda i eros salvatge, tot en el mateix niu."

", aquesta manera d'ignorar el futur amb olímpica energia, per concentrar-se en un present sempre més ric, aconseguint així, paradoxalment, estar sempre en pau amb el futur, perquè no l'escorcollava amb especulacions ni projectes ni endevinalles sobre l'avenir. Viure amb ell era viure en una constant apologia del present."

"El lector que, tan sovint, no s'adona de la grisor de la seva vida, que la nega i la denega, fins al punt de preferir el tedi sense fi a qualsevol canvi, a qualsevol imprevist..."

"El detallet no és un gran defecte, però tot ho mata: és aquella frase desafortunada que diu l'altre i que mai més no pots oblidar, aquella paraula que mostra a les clares que el teu nòvio és un rata, aquell tros de peix lleugerament més gran que es posa al plat i que et revela que és un groller, aquella paraula que el delata com un egoista, aquella lleugera turpitud que posa en solfa el seu tarannà moral..."

"Sovint, les personalitats essencials es descobreixen en una segona mirada o en una tercera... però estan plenes de matisos, de riqueses, de complexitats."

"Una necessitat que no era la de narrar la vida, sinó la d'estar envoltat del caliu dels amics, la de discutir vagament sobre el món i sentir-se viu i acompanyat."

"I va acceptar. La nena estava exultant. Un home de paraula sempre compleix la seva paraula, encara que tot just haver-la donat ja se'n penedeixi."

"Un teixit de paraules és com una ceba que mai no acabes de pelar. Per més vegades que els visitis, pots continuar pelant. Mai no hi veuràs la carn sanguinolenta. Conté infinites possibilitats. És la ceba inacabable. És la ceba infinita. Allò que més s'assembla a un tros de vida. El seu llibre serà, per a nosaltres, tota una ceba."

"Una tempesta" Imma Monsó (la magrana)


"-En efecte, les passions s'han esmorteït. Els ganivets s'han anat emussant, els afectes s'han esponjat, benèvols envers els amics, indulgents i distants envers els Desconeguts."

"Com la d'ara: sempre és una situació estranya estar davant d'unes persones que han llegit la teva ànima mentre tu no has llegit ni el seu document d'identitat."

"-Hi dónes massa importància, a l'equilibri entre el deure i l'haver, tens mentalitat de comptable. Ets d'aquells que quan els conviden a dinar no viuen tranquils fins que no han tornat la invitació..."

"Ell, que és d'una altra època, veu la realitat en una gran pantalla tàctil. I quan no hi arriba, utilitza el comandament a distància. Des de molt petit sap que, si la realitat molesta, pot apagar-la. O pot retocar-la amb un programa de retocar realitats."

"Perquè el Sergi té molt clar que, a la terra com al cel, una cosa és el rumb i l'altra la deriva."

"Perquè ara sap que els dols importants no s'acaben mai, que la vida es transforma, canvia de dalt a baix i mai més no torna a ser la mateixa. Que saber pot esperar. I que després de saber, un pot ser menys feliç, igual, o fins i tot més, però mai no torna a haver un instant de plenitud, mai més."

", i ho deixa córrer, sabedora que, de vegades, la franquesa no pot fer res contra el poderós regne de la metàfora-."

"Perquè, Achtung!, la literatura és diferència. La massa, no: la massa és indeferenciada. La massa és l'altra cara de l'Estat. El poble, l'altra cara de la Revolució."

"I és que d'ençà que la sensació de no fer res de profit la persegueix, sap distingir, millor que mai, entre els esforços que valen la pena i els que no."