dilluns, 21 de març del 2016

"Vida i destí" Vassili Grossman (cercle de lectors) [Trad. Marta Rebón]



"La vida s'extingeix allà on hi ha l'afany d'esborrar les diferències i les particularitats mitjançant la violència."

"El temps és el medi transparent on els homes neixen, es mouen i desapareixen sense que en quedi cap traça."

"Tots els homes són culpables davant una mare que ha perdut un fill a la guerra; i tots els esforços que han fet els homes per justificar-lo al llarg de la història de la humanitat han estat en va."

"Informació! Us imagineu un diari així? Un diari que ofereix informació!"

"Tota aquella gent, vells i joves, pàl·lids, calbs, d'ulls grans o petits i penetrants, de front alt o baix, setien, en reunir-se, la forma més elevada de poesia que hagi existit mai: la poesia de la prosa."

"L'antisemitisme és un mirall on es reflecteixen els defectes dels individus, de les estructures socials i dels sistemes estatals. Digues-me de què acuses un jueu i et diré de què ets culpable."

"La llibertat consisteix en el caràcter irrepetible i únic de l'ànima de cada vida particular."

"La fam aixafa l'ànima; espanta l'alegria, la fe; sufoca la força del pensament; fa néixer la submissió, la baixesa, la crueltat, la desesperació i la indiferència."

"Sabia millor que ningú al món que als vencedors no se'ls jutja."

"Els revolucionaris, o són estúpids o deshonestos; no es pot sacrificar la vida de tota una generació per una felicitat futura inventada..."

"Quanta mediocritat hi ha per tot! Quantes persones tenen por de defensar el seu dret a ser honestes, quantes es deixen vèncer, quant conformisme, quina quantitat tan enorme d'actes mesquins."