dissabte, 30 d’abril de 2011

"Primavera, estiu, etcètera" Marta Rojals (la magrana)


"És com una sensació d'irrealitat molt present. Ara hi ets, ara no hi ets. I a partir d'ara, ja no hi seràs més."
"Sí, rossa, pinxa, i tot el que tu vulguis, però nosaltres érem unes princeses del pa torrat que havíem vingut a la Terra per trobar un home que ens fes declaració de la renda mentre ens recitava Baudelaire."
"Avui, però, no sé si l'havia obert, aquesta finestra. Hi ha finestres que tancades estan més maques."
"Ei, que per ser emigrant no cal anar a viure a l'altra punta del planeta, es pot ser emigrant de moltes coses, de realitats, de sentiments, de la llengua, també. Perquè cadascú té la pàtria que té, i se'n pot sentir allunyat encara que et trobis a deu quilòmetres, i la pots enyorar encara que siguis a tres hores de tren."
"La vida no sempre surt com un vol. Doncs sí, i què? Per què m'hi he d'encaparrar, si estic viva, si tinc trenta-quatre anys i, si m'ho proposo, jo també puc ser blandiblub."
"Quan ets jove vols fer tantes coses, et penses que tindràs temps de tot, i al final el temps et passa pel davant, ziiiu, i tu et quedes amb cara d'imbècil..."