divendres, 20 de març del 2015

"Fragments (d'un pergamí malmès pel foc)" George Steiner (arcàdia) [Trad. Josefina Caball]


"Fixeu-vos en la distinció entre “parlar” i “dir”. L'enunciat no és garantia de significat."

"Des dels inicis, la filosofia grega es bat amb la fèrtil paradoxa de la negació. Afirma que una cosa existeix també és postular que pot no existir."

"L'origen de l'amistat és insondable."

"És en l'orgasme compartit, probablement rar, que l'experiència humana s'acosta més a l'abolició d'un mateix, a la immersió en l'altre."

"Però el cos humà és l'escenari d'innombrables diferències i desigualtats."

"Una incalculable majoria d'éssers humans preferirà els serials televisius a Èsquil, farà del futbol la religió mundial i considerarà ridícul o vagament amenaçador el pensament abstrús."

"Què és la nostra història des de l'assassinat de Caín fins a les cambres de gas i la incineració nuclear si no una crònica de l'inhumà?"

"Massa sovint, la misericòrdia és impregnada de sentimentalisme."

"Així és l'home. La majoria de nosaltres passem de llarg, beneficiant-nos de la imperceptibilitat consensual; tot i que sabem que la indiferència és la gran còmplice."

"Ben al contrari de la dita llatina, els diners sí que fan olor. I massa sovint fan olor de sang."

"l'udol del diner mai no havia estat tan estrident com ara."

"Per què ens hem de sotmetre a les dures proves de la vida si la mort no té escapatòria?"

diumenge, 15 de març del 2015

"La quarta paret" Sorj Chalandon (edicions de 1984) [Trad. Josep Alemany]


"Deia que la nostra ràbia era un eslògan; la nostra ferida, un hematoma, i que la sang vessada cabia en un mocador de butxaca. Temia les certeses, no pas les conviccions."

"-L'antinacionalisme és un luxe de l'home que té una nació."

"Jo era una boca més, em vaig convertir en un cor que sobrava."

"Tinc por de mi mateix. Sé que dintre meu hi circula una altra cosa a més de les llàgrimes i la sang. Tragino molta fúria."

"Se'n va d'un món vençut, té com a companys milions de víctimes i d'esclaus."

"Va disparar contra els guspireigs d'esperança, contra la tristesa dels homes. Va disparar contra mi, contra tots nosaltres. Va disparar contra l'or del capvespre, el ram de grèvols verds i els brucs florits."

"No ho sap ningú, el que és una matança. La gent explica la sang dels morts, però no les rialles dels assassins."

"No havia perdonat, però havia escoltat. I una llum daurada acompanyava els seus gestos."

"la guerra era una eixordadissa que trencava els cranis, esclafava els ulls, escanyava els colls fins que l'aire renunciava a passar-hi."

"Sabia que tots podem morir de ràbia. Sabia que jo encara no estava preparat."

"Les misèries de la pau em feien fàstic."

"La tragèdia és tranquil·litzadora, còmoda. En el drama, amb els innocents, els traïdors, els personatges assedegats de venjança, morir esdevé complicadíssim."

dissabte, 14 de març del 2015

"La lectura com a pregària" Joan-Carles Mèlich (fragmenta editorial)



"Escriure és resar. I llegir és una pregària."

"Tot el que pot fer-se amb rapidesa no m'interessa."

"perquè res ni ningú no pot omplir el buit d'una absència."

"L'aire és ple dels nostres crits. Però el costum és una gran sordina."

"El que hi ha més enllà del llenguatge no es pot dir, però es pot sentir."

"L'ètica no és una teoria ni una pràctica, sinó una experiència. L'ètica és la resposta al sofriment de l'altre."

"El fanatisme és la reducció de l'ètica a la moral."

"Educar és mostrar que no som mai del tot bons, ni justos, ni democràtics."

"Per pensar cal silenci. En la societat del soroll, el pensament queda reduït a opinió i tafaneria."

"La ciència i la tecnologia capturen la realitat. Però ignoren el món."

"L'etern és terrible."

"¿Com hem de viure sense poder oblidar tot allò que ens fa mal i ens remet a la venjança?"

"Només en la seva absurditat té sentit el perdó."

"Arribem massa tard i marxem massa aviat."

"Gegants de gel" Joan Benesiu (edicions del periscopi)



"no vull morir com un gos. Una frase que avui, en un temps en el qual la mort ha deixat quasi de ser un pensament mentre dura la vida, si exceptuem els enterraments, pot estar en vies de desaparició."

"Ningú no és impermeable a aquesta màquina de penetrar éssers humans que és la vida."

"Els poemes primerencs amb els quals intentava atreure l'atenció d'aquella jove de mirada perfecta i cor despietat."

"que la vida que li espera no serà la millor, que serà enganyat i malvenut pels altres, que no arribarà a triomfar a la primera."

"Però la carn no ofereix resistència."

"Però la vida està feta d'intuïcions vanes."

"era un altre d'aqueixos personatges que veuen la llum en un lloc del planeta i després, arrabassats per les penoses circumstàncies de la vida, acaben els seus dies penant la maleïda gràcia del destí entre quatre parets insalubres molt lluny d'on la mare els cantava les cançonetes de bressol."

"Com ahir, com sempre, continuava aturant-me la impressió de la vida obrint-se pas al costat de la barbàrie, al costat de la mort."

"aquells dels quals ja els cementeris no conservaven les restes, aquells que s'enfonsaven en la nit dels temps, en els segles oblidats i confusos."

"aquesta era una història massa íntima i poc comprensible com per explicar-la a la taula. Potser tenia por de no ser entès, de quedar fora d'un cercle al qual m'agradava pertànyer."

"Els dies passaven i jo encara no havia vist cap bloc de gel flotant."

dimarts, 3 de març del 2015

"Antígona" Sòfocles (fundació bernat metge) [Trad. Carles Riba]

 

ANTÍGONA.- Creont no té dret a fer-me lluny dels meus.”

ANTÍGONA.- [...]. Estimada, aniré a jeure prop d'ell, prop d'un que estimo, santament criminal; ja que és més el temps que he de plaure als d'allí baix que als d'aquí: allí, hi he de jeure per sempre.”

ISMENE.- Tens un cor ardent en coses que glacen.”

EL GUARDA.- Ah! Que és trist, quan a un li sembla, que li semblin falsedats!”

ANTÍGONA.- No he nascut per a compartir l'odi, sinó l'amor.”

CREONT.- Doncs vés sota terra i, si et cal estimar, estima els morts; però mentre jo viuré, no em farà la llei una dona.”

I en l'imminent i en el futur i en el passat, ha de prevaler aquesta llei: res en la vida dels mortals no entra, per poc que sigui excessiu, sense desventura.”

ANTÍGONA.- [...] Quan veig que la meva pietat m'ha valgur el nom d'impia.”

TIRÉSIAS.- ... fins a quin punt el millor dels béns és el seny?”

CREONT.- Tant, jo em penso, com la imprudència és el pitjor dels mals.”

CREONT.- Ai! Em costa, però canvio l'idea dobre el que he de fer. Contra el Destí, fa de mal combatre.”

EL MISSATGER.- [...] Sí, perquè un home, quan traeix el que feia el seu goig, jo no el sé tenir per vivent, el considero un cadàver que camina.”

EL MISSATGER.- [...] La iniciació nupcial, pobre, l'haurà tinguda al món de les ombres, ensenyant als homes com la imprudència és el pitjor dels mals que poden venir a un mortal.”

EL CORIFEU.- De molt el seny és la primera cosa de la ventura. I cal no ésser gens impiu amb els déus; perquè els grans mots dels inflats per l'orgull, pels grans cops amb què els paguen, ensenyen, amb la vellesa, a tenir seny.”