dissabte, 14 de març de 2015

"Gegants de gel" Joan Benesiu (edicions del periscopi)



"no vull morir com un gos. Una frase que avui, en un temps en el qual la mort ha deixat quasi de ser un pensament mentre dura la vida, si exceptuem els enterraments, pot estar en vies de desaparició."

"Ningú no és impermeable a aquesta màquina de penetrar éssers humans que és la vida."

"Els poemes primerencs amb els quals intentava atreure l'atenció d'aquella jove de mirada perfecta i cor despietat."

"que la vida que li espera no serà la millor, que serà enganyat i malvenut pels altres, que no arribarà a triomfar a la primera."

"Però la carn no ofereix resistència."

"Però la vida està feta d'intuïcions vanes."

"era un altre d'aqueixos personatges que veuen la llum en un lloc del planeta i després, arrabassats per les penoses circumstàncies de la vida, acaben els seus dies penant la maleïda gràcia del destí entre quatre parets insalubres molt lluny d'on la mare els cantava les cançonetes de bressol."

"Com ahir, com sempre, continuava aturant-me la impressió de la vida obrint-se pas al costat de la barbàrie, al costat de la mort."

"aquells dels quals ja els cementeris no conservaven les restes, aquells que s'enfonsaven en la nit dels temps, en els segles oblidats i confusos."

"aquesta era una història massa íntima i poc comprensible com per explicar-la a la taula. Potser tenia por de no ser entès, de quedar fora d'un cercle al qual m'agradava pertànyer."

"Els dies passaven i jo encara no havia vist cap bloc de gel flotant."