diumenge, 4 de desembre del 2016

"Manual per a dones de fer feines" Lucia Berlin (l'altra editorial) [Trad. Albert Torrescasana]


"En Tony no va descloure els ulls. Els que diuen que saben com ser algú altre són uns carallots"

"(Dones de fer feines: per norma, no treballeu mai per a amics. Tard o d'hora s'empiparan amb vosaltres perquè en sabeu massa coses. O, si no, sereu vosaltres les que ja no els podreu veure perquè en sabreu massa coses.)"

"Vaig fer que sí amb el cap. M'agafava la mà. Va ser una sensació reconfortant, tenia moltes ganes de plorar, que m'abracessin. Ai, si n'arribaríem a fer, de coses, perquè ens reconfortessin una mica."

"La por, la pobresa, l'alcoholisme i la solitud són malalties terminals. Urgències, de fet."

"¿Vols que et digui una cosa que he après? La majoria de les persones no es fixen en res, i si s'hi fixen no hi donen importància."

"-El pitjor contratemps per a un amor romàntic -va dir la Mercedes, sospirant-. Els homes bons no són mai sexis."

"No suportava la paraula amor. La pronunciava com la gent pronuncia bandarra."

"Va riure i em va fer petons, dolç. Estava bé. Vet aquí la part més horrorosa de les drogues, vaig pensar. Que funcionen."

"Tothom ha de riure, tothom s'ha de sentir agraït quan, per moltes coses que el nen no pugui fer, sí que pot fer un petó a la mà que li amoixa els  cabells"

"La voluntat de comprendre" Xavier Antich (arcàdia)


"El que dóna origen i constitueix realment una societat política no és sinó el consentiment d'uns homes lliures que són majoria per unir-se."

"Com va escriure Zweig, 'de vegades, ja un llamp anticipa la gran tempesta'. I és ben simple: alguns el veuen i uns altres no el volen mirar."

"la política no es pot definir per la mera gestió de l'economia o del mercat laboral. La seva finalitat és 'la vida per la llibertat i no la vida per la supervivència o fins i tot pel benestar'."

"Perquè ningú no és refugiat (com ningú no és immigrant), sinó que s'hi troba eventualment i en contra de la seva voluntat."

"Sempre volem saber, mai no en tenim prou, i alhora també provem d'entendre."

"Gent que sap que l'acció humana té lloc en un món miserable que cal canviar i no en un paradís d'àngels en què tot segurament seria més fàcil, de tan immaculat."

"Per això, res del que veiem ens deixa indemnes, sinó que, en molts sentits,  ens transforma, ens canvia, modifica el nostre ésser fins a extrems que sovint som incapaços de reconèixer."

"La imatge fotogràfica és, sens dubte, avui, la forma hegemònica per construir la pròpia identitat i articular el relat visual a través del qual conformem l'experiència de les coses viscudes."

"Davant de les paraules gastades (Cordèlia), davant l'enormitat del que es vol dir (Moisès), davant el poder relatiu de la paraula (les sirenes), el silenci apareix, de vegades, com una irresistible immensitat. Una immensitat, d'altra banda, absolutament eloqüent."

"No hi ha amor per la veritat sense amor per les paraules. Emilio Lledó ho deia a la seva manera: no s'és filòsof sense alhora ser també filòleg."

"El crit de l'ocell domèstic" Maksim Óssipov (Club Editor) [Trad. Arnau Barios]


"Deslliurar-nos dels proïsme, ¿no és aquesta, la finalitat del progrés? ¿Què n'he de fer, jo, de les alegries i de les misèries humanes? Ben dit, no res. Llavors ¿per què no et deixen sol no quan viatges?"

"Anar amunt i avall en viatges sense sentit perquè a la feina principal no paguen, ajeure'm en un terra vermell, envejar la gent que té aplom a la cara i unes certeses a la vida..."

"Vindrà el dia que perdran definitivament, cada vida s'acaba amb una derrota o, parlant clar, s'acaba; i això és just, fins i tot necessari, ¿oi? En tot cas, habitual. En els seus cercles no solen parlar de la mort."

"Sí: estaré una estona pensant, mentre no faci fred, no es faci fosc. I me'n tornaré a casa. Un raïm s'ha emparrat ran del Mont Ararat."

dissabte, 21 de maig del 2016

"Crematorio" Rafael Chirbes (editorial anagrama)


"Dicen que lo primero que se olvida de los muertos es la voz, pero yo, si me concentro, puedo oírle la voz de niño, o quizás sólo creo que puedo oírsela: Quiero se la Providencia."

"Es el mundo, tan grande y tan pequeño a la vez, tan diferente y tan jodidamente igual."

"La sensación de que lo has alcanzado todo, dicho todo, tocado todo. El sexo también tiene su parte hablada."

"Los mártires del capital caen en un oscuro pozo de silencio."

"¿Qué es la verdad, padre? La verdad es la autoridad. El mundo es una pirámide, se mueve porque hay autoridad, porque unos mandan sobre otros, cadena de mandos."

"Te hablo de que la oración te ayuda a evitar lo que toda madre quiere evitarle a su hijo, la amargura de las cosas, ese café sin azúcar que tiene la vida. Cinismo y amargura son los dos frutos que te da el árbol de la vida."

"El tiempo, la rata que se lo come todo."

"No soporta el esfuerzo de cambiar de opinión: por eso decide defender con uñas y dientes las que tiene, inamovibles. Lucha contra todo por pereza de no salir de sí misma."

"el dinero siempre vale más que las ideas, porque puede ponerlas a su servicio."

"Creo que lo peor que te pasó fue descubrir que la democracia acaba con la política. Eso fue lo peor."

"Puedes librarte de todo cuando ya lo llevas dentro."

"La virtud está fuera del placer que uno siente, está en el hecho mismo de conocer."

"La muerte de un hijo es siempre la punta más elevada de toda tragedia."

"Ningú no ens espera" Manuel Baixauli (edicions del periscopi)


"Però això ho puc dir de tots els papers que he publicat. Amb distints vestits, tots expressen el mateix: la meua diària, permanent, perplexitat davant el món."

"Lectors del món, uniu-vos! Un fantasma recorre el món: la banalitat. Capgireu aquest ordre aparentment inamovible. No ho oblideu: el poder és vostre."

"Es tracta, senzillament, de moure'ns, de no parar. Estar parat esgota. Si et pares, mors."

"Tot esdevé ridícul quan vol parèixer o ser el que no és."

"No és lliure qui fa allò que li demana el cos, sinó qui fa el que decideix, a consciència, fer, per damunt de la pressió d'aquells tirans que són els instints i la vanitat."

"No tot el món pot construir un graner, diu Mamet, però qualsevol pot incendiar-lo."

"Tot depèn, però, no del què, sinó del com, es conta. Allò que converteix en art un text no és el tema, sinó la veu de qui ho conta."

"Una obra que no genera dubtes no és solament un anestèsic, sinó també una farsa, perquè la vida és, mires cap on mires, una selva d'interrogants."

"Benaurats, doncs, els humiliats i els fracassats, perquè, com demostren els segles, el futur és seu."

"L'últil és únicament allò que pot fer tornar l'home millor."

"El virus de la por és devastador: s'encomana amb extrema rapidesa i produeix un bloqueig que afecta la llibertat."

"La filla del capità Groc" Víctor Amela (editorial planeta)


"Pep lo Bitxo acarona amb el tou dels dits la pedra que porta a la butxaca dels pantalons, un còdol de riu quasi esfèric, llis i suau. L'encaixa a la badana flexible de cuir i tiba la goma del tirador. Entre les mates veu tremolar el conill. Lentament, allunya la forqueta del seu rostre pigat."

"El rierol que passa per darrere del ma Roig es congela cada matinada. Alguns bassals encara mantenen a mig matí una fina capa de gel transparent. La Valèria mira el reflex del seu rostre a la polida placa de gel. Un gos salta al seu costat"

"Mossèn Francesc Llop, nebot del Groc, escolta els pecats de la Josefa i els absol amb una penitència de parenostres, avemaries i rosaris. Però té alguna cosa més a dir-li."

"A primera hora del matí, el sogre del Groc deixa que els rajos tebis de sol de principis de febrer li acaronin el front."

"Què hi fas tu, ací, xiquet? Però... quina pinta! D'on surts? Sembles un fantasma. Entra, fill, entra..."

"Farta de llet, la criatura torna a adormir-se. L'Àngela es cobreix el pit i somriu al seu home. A Pep lo Bo li segueix agradant el seu cabell ros, encara que ara el vegi viat de canes."

"Ara m'adono que no voler perdre el record del seu rostre per sempre més ha engendrat aquesta novel·la."

dilluns, 21 de març del 2016

"Vida i destí" Vassili Grossman (cercle de lectors) [Trad. Marta Rebón]



"La vida s'extingeix allà on hi ha l'afany d'esborrar les diferències i les particularitats mitjançant la violència."

"El temps és el medi transparent on els homes neixen, es mouen i desapareixen sense que en quedi cap traça."

"Tots els homes són culpables davant una mare que ha perdut un fill a la guerra; i tots els esforços que han fet els homes per justificar-lo al llarg de la història de la humanitat han estat en va."

"Informació! Us imagineu un diari així? Un diari que ofereix informació!"

"Tota aquella gent, vells i joves, pàl·lids, calbs, d'ulls grans o petits i penetrants, de front alt o baix, setien, en reunir-se, la forma més elevada de poesia que hagi existit mai: la poesia de la prosa."

"L'antisemitisme és un mirall on es reflecteixen els defectes dels individus, de les estructures socials i dels sistemes estatals. Digues-me de què acuses un jueu i et diré de què ets culpable."

"La llibertat consisteix en el caràcter irrepetible i únic de l'ànima de cada vida particular."

"La fam aixafa l'ànima; espanta l'alegria, la fe; sufoca la força del pensament; fa néixer la submissió, la baixesa, la crueltat, la desesperació i la indiferència."

"Sabia millor que ningú al món que als vencedors no se'ls jutja."

"Els revolucionaris, o són estúpids o deshonestos; no es pot sacrificar la vida de tota una generació per una felicitat futura inventada..."

"Quanta mediocritat hi ha per tot! Quantes persones tenen por de defensar el seu dret a ser honestes, quantes es deixen vèncer, quant conformisme, quina quantitat tan enorme d'actes mesquins."

diumenge, 14 de febrer del 2016

"Espectros del capitalismo" Arundhati Roy (capitán swing) [Trad. Carmen Valle]



"El capitalismo, dijo Marx, ha hecho surgir medios de producción y de intercambio tan inconmensurables que acaba siendo como el hechicero que ya no puede controlar los poderes de ese inframundo surgido como resultado de sus sortilegios."

"Según las reglas del Evangelio del Borbotón hacia arriba, cuanto más se tiene, más de puede tener."

"por medio de la distribución entre la gente trabajadora de decenas de millones de dólares en préstamos accesibles, convirtieron a la clase trabajadora estadounidense en personas que viven permanentemente endeudada, siempre corriendo para estar a la altura de su tren de vida."

"Como de costumbre, las batallas se han librado en los cuerpos de las mujeres, extrudiendo bótox por un extremo y burkas por el otro. (Y luego hay quienes sufren el doble golpe, del bótox u del burka)."

"Al final, pude que los verdaderos sepultureros del capitalismo acaben siendo sus propios cardenales delirantes, que han convertido la ideología en un culto."

"Las luces relucían sin parar, tal vez para espantar a los fantasmas. Los vecinos se quejan de que las brillantes luces de Antilla han robado la noche. Quizá sea momento de que rescatemos la noche."

"Habéis devuelto el derecho a soñar a un sistema que intentó convertir a todos en zombis obsesionados con equiparar el consumismo sin sentido a la felicidad y la realización personal."

diumenge, 31 de gener del 2016

"El Regne" Emmanuel Carrère (editorial anagrama) [Trad. Jordi Martín Lloret]



"Quina esgarrifança ens provoca tot això, com un alè exhalat pel sepulcre d'un passat sense fons? Qui es pot creure que la gent encara cregui en una cosa així?"
"Cal no oblidar això: l'evangeli em jutja a mi, i no al contrari. Entre el que jo penso i el que diu l'evangeli, sempre hi sortiré guanyant si trio l'evangeli."

"Agapè va més enllà. És l'amor que dóna en comptes de prendre, l'amor que es fa petit en comptes d'ocupar tot l'espai, l'amor que vol el bé de l'altre més que no pas el propi, l'amor alliberat de l'ego."

"consentir a pensar el que penses, a deixar que et passi el que et passa. No dir-te: això està bé o això està malament, sinó: això és, i m'he d'instal·lar en el que és."

"A l'interior de cadascun de nosaltres hi ha una finestra que dóna a l'infern."

"Però sens dubte sí que el converteix en un home que pensa que la veritat sempre té un peu en el bàndol contrari."

"No faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria"

"El pecat i el penediment ens enterraran a tots, em temo."

"la necessitat d'aferrar la seva angoixa a una certesa; l'argument paradoxal segons el qual la submissió a un dogma és una acte de llibertat suprema; la manera de donar sentit a una vida insuportable, que acaba sent un seguit de proves imposades per Déu."

"L'home que es considera superior, inferior o fins i tot igual a una altre home no entén la realitat."

divendres, 1 de gener del 2016

"Franny i Zooey" J. D. Salinger (edicions 62) [Trad. Xavier Pàmies]


"A vegades li costava Déu i ajuda dissimular la irritació que li feia venir la ineptitud del sexe masculí en general i d'en Lane en particular."
 
"que a tot arreu trobem aquest mateix consell, de persones molt versades en religió i que no tenen res d'impostores que et diuen que, si repeteixes el nom de Déu sense interrupció, alguna cosa acaba passant."
 
"Tots quatre som parents acostats, i parlem un esotèric llenguatge de família, una mena de geometria semàntica en què la distància més curta entre dos punts és una circumferència completa."
 
"Pel que sembla, les diferències d'edat que hi ha entre els membres de la nostra família han complicat sempre els nostres problemes de relació d'una manera innecessària i malsana."
 
"Figura que tots sou la mar d'intel·ligents i tot el que vulguis, tots, però quan és l'hora de la veritat no n'hi ha cap que vulgui donar un cop de mà. Cap ni un. Ja començo a estar-ne tipa..."
 
"No sé de què us serveix saber tantes coses i ser tan espavilats si tot plegat no us fa feliços."
 
"mira que arriba a haver-hi coses boniques en aquest món, coses boniques de debò, i sempre hem de relacionar tot allò que ens passa amb les nostres persones miserables. Som ben burros, de tenir una visió tan distorsionada de la vida..."
 
"Durant una estona, abans d'agafar un son fort i sense somnis, va quedar-se quieta, ajaguda, contemplant somrient el sostre."