diumenge, 4 de desembre del 2016

"El crit de l'ocell domèstic" Maksim Óssipov (Club Editor) [Trad. Arnau Barios]


"Deslliurar-nos dels proïsme, ¿no és aquesta, la finalitat del progrés? ¿Què n'he de fer, jo, de les alegries i de les misèries humanes? Ben dit, no res. Llavors ¿per què no et deixen sol no quan viatges?"

"Anar amunt i avall en viatges sense sentit perquè a la feina principal no paguen, ajeure'm en un terra vermell, envejar la gent que té aplom a la cara i unes certeses a la vida..."

"Vindrà el dia que perdran definitivament, cada vida s'acaba amb una derrota o, parlant clar, s'acaba; i això és just, fins i tot necessari, ¿oi? En tot cas, habitual. En els seus cercles no solen parlar de la mort."

"Sí: estaré una estona pensant, mentre no faci fred, no es faci fosc. I me'n tornaré a casa. Un raïm s'ha emparrat ran del Mont Ararat."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada