dilluns, 10 de juny de 2019

"Corazón de Ulises" Javier Reverte (Debolsillo)


"El viaje literario tiene algo de viaje hacia la eternidad, una búsqueda incansable del tiempo detenido"

"Quizá buscaba únicamente una vida sin patria o ser el primer habitante de la patria más grande de todas, que ni es otra que la Tierra desnuda de frontera y abierta ante el alma libre."

"¿Morir, soñar?, se preguntaría Hamlet. Quizá nacer, porque viajar supone una forma de nacimiento, aunque camines a través del vacío y escapado del tiempo."

"El arte puede definirse de muchas formas, pero a menudo suele ser una rebeldía contra la norma suprema, un afán por derrotar cuanto nos es impuesto y hacerlo siempre en nombre de la belleza. Así que, debajo de la norma estética, late a menudo un propuesta ética. O mejor: no hay apuesta moral si ni se sustenta en un afán de unidad y equilibrio, que no es otra la razón última de la estética. Y ésa fue la gran conquista griega, el logro sustancial que cuajó con plenitud en el período clásico: fundir la ambición moral y el anhelo de perfección formal."

"Porque, para que haya libertad en el mundo, ¿es necesario que se comentan tantos asesinatos, tantas atrocidades?" 

"Se llega más lejos cuando no se sabe muy bien adónde se va, escribió alguien cuyo nombre no recuerdo"

"que nada extraordinario ocurre en la vida de los mortales separado de la desdicha."

"Los hombres y mujeres de Sófocles anteponen a cualquier otra cosa el ansia de comprender, que es en el fondo un ansia de ser."

"Los trágicos, a su manera, fueron filósofos, y los filósofos, creadores. Homero, Esquilo, Sófocles y Eurípides nos dejaron en su epopeya y su teatro una visión del hombre y del mundo. Y Sócrates, Platón y Aristóteles quisieron dibujar un retrato ideal del hombre aupándolo desde la poesía."

"Socrático es lo que enseña, platónico lo que idealiza, aristotélico lo que sabe."

"Keats, en sus odas, puso a "Una urna griega" como pretexto para parir aquel famoso verso: "La belleza es verdad y la verdad belleza: nada más es preciso saber en la tierra.""

dissabte, 3 de març de 2018

“Els estranys” Raül Garrigasait (edicions de 1984)



“Són persones trencadisses, capaces de covar grans indignacions contra el món, però innocents com una criatura davant les belles rareses acumulades per la humanitat.”

“El mapa d’Europa, a més de representar una geografia, també dibuixava el pas del temps.”

“A pesar d’haver passat pel seminari no feia aquella guerra per fidelitat a cap doctrina articulada. La feia com els llops devoren els xais: per la certesa de l’instint.”

“perquè les subtileses de la llei sempre afavoreixen a qui té el monopoli de la interpretació.”

“La societat, la gent, és més resistent del que ens sembla a les elucubracions filosòfiques, està feta de costums rutinaris, de paraules afortunadament buides. Ens sostenen els puntals externs, palpables. Els sants de fusta han fet més coses al món que no pas els sants de carn i ossos.”

“L’amistat és una cosa estranya: etèria i compacta alhora. És l’amor menys natural, el menys instintiu i biològic, i no en depèn la supervivència de l’espècie, però es d’aquelles coses que omplen de sentit la supervivència.”

diumenge, 21 de gener de 2018

Pallassos i monstres” Albert Sánchez Piñol (La Campana)



“Eren mediocres, però també eren monstres. I en el monstre, l’extravagància és inseparable de l’espant.” 

“En alguns llocs i en alguns moments, la rialla és sinònim de resistència.” 

“No eren salvatges; només eren tirans.” 

“Més aviat fa pensar en un visionari que no veu res.” 

“, perquè assumíssim que hi ha altres mons, però que són aquí i que són tan legítims i tan rics com el que nosaltres hem format.”

“Vida familiar” Jenn Díaz (Proa)


“Un arbre, un arbre, res, una casa, res, un arbre, un arbre, un cotxe blau, tres arbres junts. ¿Falta molt?” 

“, i el temps és una cosa que es comença a valorar quan ja has perdut anys de la teva vida.” 

“, perquè només quan us espanteu us adoneu de les coses. El que passa és que jo sempre m’està to abans que vosaltres, els còmodes, els llestos, els ensopit, els que miren pel·lícules, els... burgesos.” 

“, i la pregunta és, ¿i la mare?, i suposa que sí, que la mare també té dret a ser lliure.” 

“Potser el metge trobava que hi havia gent molt pitjor que la seva dona, i que valia més que tornessin a casa abans que fos massa tard.”

“Contes despullats” Josep Palau i Fabre (Editorial Proa)


“LIANA estimada: que la més alta de les teves branques vingui a enfonsar-se, com un àspid voraç, sobre la meva boca!...” 
“No hi ha res que ens evoqui tant la mort com la visió d’un cor bategant. Cada pulsació tenim por que sigui la darrera, de tan viva que és.” 
“Perquè ara, de sobte, he comprès que l’estima, i jo vull morir estimant!” 
“perquè sap que no hi ha res que els homes perdonin menys als seus semblants que llur felicitat si no la poden compartir.” 
“Al cap i a la fi, tot aquest jovent que tracta d’oblidar és perquè ha perdut també la seva pàtria, que és la terra, un passat que és el de la humanitat i se sent sola en un paradís que s’acaba.” 
“Una llengua és molt més que un instrument utilitari. És un instrument convertit en organisme, i només un organisme coneix l’orgasme.” 
“-Perdó, pare Miquel: no diuen que quan serem al Cel anirem tots despullats?” 
“tot és simultani a tot, que no podem tocar cap punt de l’univers -o del saber, que en forma part- sense que automàticament no toquem i no impliquen tots els altres i que, per tant, la nostra ciència moderna i la nostra mandra ‘separada’ de considerar les coses era del tot errada i desviada des dels seus inicis. El nostre procedir mental ens havia dut a l’especialització actual, que era el camí del mal.”