diumenge, 31 de maig de 2020

"Del desig" Joan Ferrater (Editorial Empúries)



"Després de la por de morir, hi ha l'orgull, que és la passió fonamental de tothom, no pas diferent de l'amor sui. Les passions actives, s'alimenten d'orgull ferit. L'amor sui s'exerceix en la lubricitat i la golafreria."

"Benigna solitud, els més insòlit de tots els meus béns. Solitud abnegada, que m'allibera de l'enveja i la ira. (Enveja i ira són, en canvi, el corcó que rosega la solitud dels altres.)"

"Que em faci vell i que mai no em separi de mi mateix."

"Vaig darrera del sentit total i, com més m'hi acosto, més m'allunyo del veritable sentit total, que és el sentit integrat en la circumstància."

"És d'estricta justícia que no oblidi que, ja abans que es presentessin els meus nens, jo m'havia posat a llegir Valéry."

"Habladles de batallas, de reyes y elefantes" Mathias Enard (Mondadori) [Trad. Robert Juan-Cantavella]




"Ya que son niños, habladles de batallas y de reyes, de caballos, de diablos, de elefantes y de ángeles, pero no dejéis de hablarles de amor y de cosas semejantes."

"La noche no conduce al día. Arde en él. Al alba la llevan a la hoguera. Y con ella a sus gentes, los bebedores, los poetas, los amantes."

"A menudo anhelamos la repetición de las cosas, deseamos revivir un momento que escapó, volver sobre un gesto perdido o una palabra que jamás pronunciamos, nos esforzamos por recuperar los sonidos que quedaron en la garganta, la caricia que nunca nos atrevimos a dar, el abrazo que desapareció para siempre."

"Él desearía que lo abriesen, que liberasen la pasión en su interior. Entonces alzaría el vuelo y ardería como el fénix."

"Los puentes son cosas hermosas, siempre que permanezcan. Todo es perecedero. Eres capaz de tender una pasarela de piedra, pero no sabes abandonarte a los brazos que te esperan."

"Aparecer, despuntar, brillar. Constelar, centellear, apagarse."

"El verano que mi madre tuvo los ojos verdes" Tatiana Tibuleac (Impedimenta) [Trad. Marian Ochoa de Eribe]



"Aquella mañana en que la odiaba más que nunca, mi madre cumplió treinta y nueva años. Era bajita y gorda, tonta y fea. Era la madre más inútil que haya existido jamás."

"Resumiendo, su respuesta fue que una decisión estúpida es producto de otra decisión estúpida. Una chaqueta fea y barata atrae más ropa fea y barata. Un sopapo perdonado acarreará un puñetazo y una mentira admitida se transformará en un cementerio de verdades."

"Porque los seres humanos están enfermos y podridos y lo saben, pero fingen solo por miedo estar sanos y ser buenos. Y porque así es más fácil."

"Aquella noche no hicimos el amor. La mañana no fue hermosa. Moira no quiso ver las amapolas. El conductor no se quedó dormido. El accidente no se produjo. Las piernas no se rompieron. La sangre no manó de la sien. El amor no se perdió. Las drogas no me encontraron. El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes no terminó jamás."

"Com una mica d'aigua al palmell de la mà" Mireia Sallarès (Arcadia)



"Que el capitalisme ens ha fet igual d'impotents per treballar que per estimar."

"De l'enigmàtica definició que diu que l'amor és donar allò que no es té a qui no ho ha demanat."

"Perquè tots estem fets de restes d'història, de vides d'altres... Tanmateix, hi ha una cosa que hauríem de vigilar."

"Com retornar l'afecte a algú que va deixar de viure a seva vida per tu?"

"I que hi ha una ecologista índia que diu concretament que avui estem en guerra contra l'estupidesa."

"No, jo preferiria acabar. 
Doncs jo no. Pren un glop de rakija. Ara torno."

"Fidelitat" Marco Missiroli (Angle Editorial) [Trad. Alba Dedeu]



"En Carlo Pentecoste va anar cap a la finestra i va reconèixer la Margherita per l'abric de color grana que portava des del segon dia de primavera. S'havia assegut al mur baix i llegia un llibre, altra vegada el de Némirovsky, tenia una cama encreuada sobre l'altra i amb la mà lliure agafava la motxilla. Era finals de març i una boira inesperada travessava Milà."

"La Sofia s'estava instal·lant a la segona fila i havia tret la llibreta i les ametlles. Semblava més jove dels vint-i-dos anys que tenia, per la cara menuda i els moviments suaus que esmorteïen aquells malucs tan inesperats".

"L'Andrea era puntual, i també ho va ser aquell dia. Li va estrènyer la mà i li va preguntar com anava el dolor,"

"Va treure la brusa estampada del penjador i la va estendre sobre el llit, va fer el mateix amb la resta de la roba, la va apilar a poc a poc, va arribar a la capa de núvia dins de la funda. La va agafar, la va alliberar de la cel·lofana, va anar cap a la finestra i va veure que la tela estava ben conservada, la va girar del revés i se la va posar sobre les espatlles, una esposa lliure dels anys cinquanta, soc aquí."