diumenge, 4 de desembre de 2016

"Manual per a dones de fer feines" Lucia Berlin (l'altra editorial) [Trad. Albert Torrescasana]


"En Tony no va descloure els ulls. Els que diuen que saben com ser algú altre són uns carallots"

"(Dones de fer feines: per norma, no treballeu mai per a amics. Tard o d'hora s'empiparan amb vosaltres perquè en sabeu massa coses. O, si no, sereu vosaltres les que ja no els podreu veure perquè en sabreu massa coses.)"

"Vaig fer que sí amb el cap. M'agafava la mà. Va ser una sensació reconfortant, tenia moltes ganes de plorar, que m'abracessin. Ai, si n'arribaríem a fer, de coses, perquè ens reconfortessin una mica."

"La por, la pobresa, l'alcoholisme i la solitud són malalties terminals. Urgències, de fet."

"¿Vols que et digui una cosa que he après? La majoria de les persones no es fixen en res, i si s'hi fixen no hi donen importància."

"-El pitjor contratemps per a un amor romàntic -va dir la Mercedes, sospirant-. Els homes bons no són mai sexis."

"No suportava la paraula amor. La pronunciava com la gent pronuncia bandarra."

"Va riure i em va fer petons, dolç. Estava bé. Vet aquí la part més horrorosa de les drogues, vaig pensar. Que funcionen."

"Tothom ha de riure, tothom s'ha de sentir agraït quan, per moltes coses que el nen no pugui fer, sí que pot fer un petó a la mà que li amoixa els  cabells"

"La voluntat de comprendre" Xavier Antich (arcàdia)


"El que dóna origen i constitueix realment una societat política no és sinó el consentiment d'uns homes lliures que són majoria per unir-se."

"Com va escriure Zweig, 'de vegades, ja un llamp anticipa la gran tempesta'. I és ben simple: alguns el veuen i uns altres no el volen mirar."

"la política no es pot definir per la mera gestió de l'economia o del mercat laboral. La seva finalitat és 'la vida per la llibertat i no la vida per la supervivència o fins i tot pel benestar'."

"Perquè ningú no és refugiat (com ningú no és immigrant), sinó que s'hi troba eventualment i en contra de la seva voluntat."

"Sempre volem saber, mai no en tenim prou, i alhora també provem d'entendre."

"Gent que sap que l'acció humana té lloc en un món miserable que cal canviar i no en un paradís d'àngels en què tot segurament seria més fàcil, de tan immaculat."

"Per això, res del que veiem ens deixa indemnes, sinó que, en molts sentits,  ens transforma, ens canvia, modifica el nostre ésser fins a extrems que sovint som incapaços de reconèixer."

"La imatge fotogràfica és, sens dubte, avui, la forma hegemònica per construir la pròpia identitat i articular el relat visual a través del qual conformem l'experiència de les coses viscudes."

"Davant de les paraules gastades (Cordèlia), davant l'enormitat del que es vol dir (Moisès), davant el poder relatiu de la paraula (les sirenes), el silenci apareix, de vegades, com una irresistible immensitat. Una immensitat, d'altra banda, absolutament eloqüent."

"No hi ha amor per la veritat sense amor per les paraules. Emilio Lledó ho deia a la seva manera: no s'és filòsof sense alhora ser també filòleg."

"El crit de l'ocell domèstic" Maksim Óssipov (Club Editor) [Trad. Arnau Barios]


"Deslliurar-nos dels proïsme, ¿no és aquesta, la finalitat del progrés? ¿Què n'he de fer, jo, de les alegries i de les misèries humanes? Ben dit, no res. Llavors ¿per què no et deixen sol no quan viatges?"

"Anar amunt i avall en viatges sense sentit perquè a la feina principal no paguen, ajeure'm en un terra vermell, envejar la gent que té aplom a la cara i unes certeses a la vida..."

"Vindrà el dia que perdran definitivament, cada vida s'acaba amb una derrota o, parlant clar, s'acaba; i això és just, fins i tot necessari, ¿oi? En tot cas, habitual. En els seus cercles no solen parlar de la mort."

"Sí: estaré una estona pensant, mentre no faci fred, no es faci fosc. I me'n tornaré a casa. Un raïm s'ha emparrat ran del Mont Ararat."

dissabte, 21 de maig de 2016

"Crematorio" Rafael Chirbes (editorial anagrama)


"Dicen que lo primero que se olvida de los muertos es la voz, pero yo, si me concentro, puedo oírle la voz de niño, o quizás sólo creo que puedo oírsela: Quiero se la Providencia."

"Es el mundo, tan grande y tan pequeño a la vez, tan diferente y tan jodidamente igual."

"La sensación de que lo has alcanzado todo, dicho todo, tocado todo. El sexo también tiene su parte hablada."

"Los mártires del capital caen en un oscuro pozo de silencio."

"¿Qué es la verdad, padre? La verdad es la autoridad. El mundo es una pirámide, se mueve porque hay autoridad, porque unos mandan sobre otros, cadena de mandos."

"Te hablo de que la oración te ayuda a evitar lo que toda madre quiere evitarle a su hijo, la amargura de las cosas, ese café sin azúcar que tiene la vida. Cinismo y amargura son los dos frutos que te da el árbol de la vida."

"El tiempo, la rata que se lo come todo."

"No soporta el esfuerzo de cambiar de opinión: por eso decide defender con uñas y dientes las que tiene, inamovibles. Lucha contra todo por pereza de no salir de sí misma."

"el dinero siempre vale más que las ideas, porque puede ponerlas a su servicio."

"Creo que lo peor que te pasó fue descubrir que la democracia acaba con la política. Eso fue lo peor."

"Puedes librarte de todo cuando ya lo llevas dentro."

"La virtud está fuera del placer que uno siente, está en el hecho mismo de conocer."

"La muerte de un hijo es siempre la punta más elevada de toda tragedia."

"Ningú no ens espera" Manuel Baixauli (edicions del periscopi)


"Però això ho puc dir de tots els papers que he publicat. Amb distints vestits, tots expressen el mateix: la meua diària, permanent, perplexitat davant el món."

"Lectors del món, uniu-vos! Un fantasma recorre el món: la banalitat. Capgireu aquest ordre aparentment inamovible. No ho oblideu: el poder és vostre."

"Es tracta, senzillament, de moure'ns, de no parar. Estar parat esgota. Si et pares, mors."

"Tot esdevé ridícul quan vol parèixer o ser el que no és."

"No és lliure qui fa allò que li demana el cos, sinó qui fa el que decideix, a consciència, fer, per damunt de la pressió d'aquells tirans que són els instints i la vanitat."

"No tot el món pot construir un graner, diu Mamet, però qualsevol pot incendiar-lo."

"Tot depèn, però, no del què, sinó del com, es conta. Allò que converteix en art un text no és el tema, sinó la veu de qui ho conta."

"Una obra que no genera dubtes no és solament un anestèsic, sinó també una farsa, perquè la vida és, mires cap on mires, una selva d'interrogants."

"Benaurats, doncs, els humiliats i els fracassats, perquè, com demostren els segles, el futur és seu."

"L'últil és únicament allò que pot fer tornar l'home millor."

"El virus de la por és devastador: s'encomana amb extrema rapidesa i produeix un bloqueig que afecta la llibertat."