dissabte, 3 de març del 2018

“Els estranys” Raül Garrigasait (edicions de 1984)



“Són persones trencadisses, capaces de covar grans indignacions contra el món, però innocents com una criatura davant les belles rareses acumulades per la humanitat.”

“El mapa d’Europa, a més de representar una geografia, també dibuixava el pas del temps.”

“A pesar d’haver passat pel seminari no feia aquella guerra per fidelitat a cap doctrina articulada. La feia com els llops devoren els xais: per la certesa de l’instint.”

“perquè les subtileses de la llei sempre afavoreixen a qui té el monopoli de la interpretació.”

“La societat, la gent, és més resistent del que ens sembla a les elucubracions filosòfiques, està feta de costums rutinaris, de paraules afortunadament buides. Ens sostenen els puntals externs, palpables. Els sants de fusta han fet més coses al món que no pas els sants de carn i ossos.”

“L’amistat és una cosa estranya: etèria i compacta alhora. És l’amor menys natural, el menys instintiu i biològic, i no en depèn la supervivència de l’espècie, però es d’aquelles coses que omplen de sentit la supervivència.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada