diumenge, 31 de gener de 2016

"El Regne" Emmanuel Carrère (editorial anagrama) [Trad. Jordi Martín Lloret]



"Quina esgarrifança ens provoca tot això, com un alè exhalat pel sepulcre d'un passat sense fons? Qui es pot creure que la gent encara cregui en una cosa així?"
"Cal no oblidar això: l'evangeli em jutja a mi, i no al contrari. Entre el que jo penso i el que diu l'evangeli, sempre hi sortiré guanyant si trio l'evangeli."

"Agapè va més enllà. És l'amor que dóna en comptes de prendre, l'amor que es fa petit en comptes d'ocupar tot l'espai, l'amor que vol el bé de l'altre més que no pas el propi, l'amor alliberat de l'ego."

"consentir a pensar el que penses, a deixar que et passi el que et passa. No dir-te: això està bé o això està malament, sinó: això és, i m'he d'instal·lar en el que és."

"A l'interior de cadascun de nosaltres hi ha una finestra que dóna a l'infern."

"Però sens dubte sí que el converteix en un home que pensa que la veritat sempre té un peu en el bàndol contrari."

"No faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria"

"El pecat i el penediment ens enterraran a tots, em temo."

"la necessitat d'aferrar la seva angoixa a una certesa; l'argument paradoxal segons el qual la submissió a un dogma és una acte de llibertat suprema; la manera de donar sentit a una vida insuportable, que acaba sent un seguit de proves imposades per Déu."

"L'home que es considera superior, inferior o fins i tot igual a una altre home no entén la realitat."