dimecres, 20 d’abril de 2011

"Olive Kitteridge" Elizabeth Strout (edicions de 1984)


"Aquest món: quina casa de bojos, quin absurd, fins a quin punt inescrutable. Fixa't com s'aferrava ella, fixa't el desig de viure que tenia."

"Aquesta nit l'Angie tremolava. Ara hi havia vespres en què el vodka no feia l'efecte que li havia fet durant tants anys, i que consistia a alegrar-la i a interposar entre ella i la realitat una distància la mar d'agradable."

"Una carona d'àngel. Una borratxa. Una mare que es venia als homes. No t'has casat mai, Angela?"

"La gent es pensa que aquesta generació de joves acabarà ensorrant el món. Però això no és pas veritat, oi? Jo penso que tenen il.lusió i que són bona gent..., i és així com ha de ser."


"que la vida s'anava accelerant amb els anys i que, de cop i volta, ja t'havia fugit pràcticament tota de les mans... i et quedaves amb un pam de boca oberta."