dimarts, 17 de juny de 2014

"L'altra" Marta Rojals (rba la magrana)


"Hi ha d'haver algun misteri que mantingui aquest equilibri, perquè tanta energia en tensió, alliberada de cop, podria acabar amb el món en dos dies."

"La convivència calma la fam dels cossos, però no els eximeix d'omplir la nevera. Sota el mateix sostre s'asserena l'escalf de l'amor, i cal encendre la calefacció."

"l'esgotadora interacció amb l'espècie humana."

"La dels fills de la democràcia que mai no van preveure cap involució de la seva gràfica. Estudia, que tindràs una bona feina. Compra't un pis, que el totxo mai no baixa. Llicencia't, treballa, hipoteca't, viatja, consumeix, tingues fills. On era l'error?"

"Merda de patriarcat, hòstia, es que no avancem ni dades pel cul. Enradera, anem, com els crancs."

"Va descobrir que els efectes de no estimar no tenien per què ser tan diferents dels d'estimar. No estimar era asèptic, higiènic, econòmic. Sense el llast d'estimar podia no voler mal a tothom per igual."


"Les olors, per intenses que siguin, se les endú el vent."

"No hi ha home més inofensiu que el que s'ha deslliurat dels seus instints."

"Això, com tantes altres coses, ja no tornaria a passar més. Però almenys algun dia havia passat."

"Amb ell ja ho entén tot: és aquest tipus de bogeria que, repartida equitativament entre sexes, distribuïda per igual en l'espai i en el temps, podria acabar amb la humanitat sencera."

"La conclusió més certa a què ha arribat és que el futur és una font de pànic inesgotable."

"La broma ja dura massa, mama. Ja no em diverteix. More't i deixa'm en pau. Però com costa, morir, quan no et deixen."

"La corda fluixa, el vertigen. I si no hi ha xarxa, la possibilitat de fugir volant, literalment, lluny de totes les angoixes. Tornar a començar, neta, essent ja una altra, a l'altra punta del món."

"Tot el que els unia no és més que un grapat de bits, els pot fer desaparèixer amb un clic."

"Tenia raó: tots els despertars dels joves del país giren en torn de la mateixa cosa: tenir un sostre on viure i, després, viure si pot ser."


"La gent sempre parla, parlen de tot i parlen de res, parlen per parlar, i ella no té cap interès a saber què diuen. Si callessin tots d'una puta vegada,"

"Perquè és això, sempre és això: un glop, vint glops. Ni fred ni calor ni dolor."