dijous, 5 de juny de 2014

"Un home de paraula" Imma Monsó (la magrana)


"El Gram Objectiu. Inquietud, calor, cervell, tendresa, confort... complicitat i polèmica. Passió i compassió... el foc a terra i l'aventura torbadora, tot en la mateixa mirada. Amistat profunda i eros salvatge, tot en el mateix niu."

", aquesta manera d'ignorar el futur amb olímpica energia, per concentrar-se en un present sempre més ric, aconseguint així, paradoxalment, estar sempre en pau amb el futur, perquè no l'escorcollava amb especulacions ni projectes ni endevinalles sobre l'avenir. Viure amb ell era viure en una constant apologia del present."

"El lector que, tan sovint, no s'adona de la grisor de la seva vida, que la nega i la denega, fins al punt de preferir el tedi sense fi a qualsevol canvi, a qualsevol imprevist..."

"El detallet no és un gran defecte, però tot ho mata: és aquella frase desafortunada que diu l'altre i que mai més no pots oblidar, aquella paraula que mostra a les clares que el teu nòvio és un rata, aquell tros de peix lleugerament més gran que es posa al plat i que et revela que és un groller, aquella paraula que el delata com un egoista, aquella lleugera turpitud que posa en solfa el seu tarannà moral..."

"Sovint, les personalitats essencials es descobreixen en una segona mirada o en una tercera... però estan plenes de matisos, de riqueses, de complexitats."

"Una necessitat que no era la de narrar la vida, sinó la d'estar envoltat del caliu dels amics, la de discutir vagament sobre el món i sentir-se viu i acompanyat."

"I va acceptar. La nena estava exultant. Un home de paraula sempre compleix la seva paraula, encara que tot just haver-la donat ja se'n penedeixi."

"Un teixit de paraules és com una ceba que mai no acabes de pelar. Per més vegades que els visitis, pots continuar pelant. Mai no hi veuràs la carn sanguinolenta. Conté infinites possibilitats. És la ceba inacabable. És la ceba infinita. Allò que més s'assembla a un tros de vida. El seu llibre serà, per a nosaltres, tota una ceba."