dijous, 26 de juny del 2014

"14" Jean Echenoz (raig verd editorial) [Trad. Anna Casassas]


"Es veia tothom molt content de la mobilització: discussions febrils, rialles desmesurades, himnes i xarangues, exclamacions patriòtiques viades de renills."

"Va ser més aviat alegre, la desfilada, tos ben tibats dins de l'uniforme feien un esforç per mirar recte endavant."

"Però en conjunt tothom somreia amb confiança perquè tot plegat era evident que duraria molt poc, que tornaries de seguida, i de lluny, per sobre l'espatlla d'en Charles, que abraçava la Blanche, l'Anthime va veure que la noia tornava a mirar la seva persona de la mateixa manera."

"Les dimensions de la ciutat automàticament buida dels seus homes sembla que hagin augmentat: a part de les dones, la Blanche només hi veu vells i criatures, el soroll dels seus passos ressona en la buidar d'un vestit massa gran."

"A més ara anaven vestits igual, cosa que sempre facilita la conversa."

"L'Anthime també s'havia acostumat als desplaçaments, als canvis d'uniforme i sobretot als altres."

"Potser, d'altra banda, tampoc no és gaire útil, ni gaire pertinent, comparar la guerra amb una òpera, i menys si l'òpera no t'agrada gaire, mal que també sigui igual de grandiosa, emfàtica, excessiva, plena de moments llargs i pesats, també faci molt de soroll i sovint, a la llarga, sigui més aviat avorrida."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada