"No havien educat la Laurie Harvey perquè cregués en el Rapte. No l'havien educada per creure en gaire coses, fora de l'absurd de creure en res."
"-No sóc ambiciosa- va continuar la Nora, reprenent el fil del discurs-. No demano aquell dia perfecte de la platja. Em conformo amb aquell dissabte horrorós, tots quatre malalts i patint, però vius, i junts."
"No li agradava ser repel·lent, però la norma era ben clara: En públic, un Vigilant sempre ha de portar un cigarret encès."
"Ni l'una ni l'altre no van dir res més. La Laurie es va tombar de costat, assaborint la suavitat dels llençols, provant de recordar l'última vegada que havia dormit en un matalàs tan confortable. La Meg només va plorar una estoneta, i després va callar."
"Allò no portava enlloc, pensava la Nora. Era parlar per parlar. Acumular comentaris estúpids, un després de l'altre. El truc era fer veure que la conversa t'interessava, encara que no t'interessés. Això s'havia de tenir en compte."
"L'única cosa que la Jill havia après de la vida és que les coses canvien contínuament -d'una manera brusca, imprevisible, i sovint per cap bon motiu-. Però saber-ho tampoc no servia de gaire, pel que semblava. Al mig d'un sopar de macarrons amb formatge et podia atacar per l'esquena la teva millor amiga."
"Aquest procés ja el coneixia: tant se valia què passés al món -guerres genocides, desastres naturals, crims atroços, desaparicions en massa, el que fos-, arribava un moment que la gent es cansava de preocupar-se'n. Passava el temps, canviaven les estacions, els individus es retiraven a la seva vida privada, giraven la cara al sol. Comptat i debatut, pensava, segurament valia més així."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada