dijous, 31 de desembre de 2009

"El teorema de Almodóvar" Antoni Casas Ros (seix barral)


AL CENTRE DEL BUIT, HI HA UN ALTRE FESTA: En un primer moment em va atreure l’aurèola de misteri que envolta aquesta obra i especialment al seu autor, Antoni Casas Ros, però més enllà d’aquest germen, que en va produir l’aproximació, de la seva lectura en sobresurt un llibre memorable.

Es una novel·la breu, molt ben escrita, que ens parla se la soledat, del fet d’apartar-nos voluntàriament de la vida, de la vida que es considerada com la normal, de la por de retornar a la normalitat i deixar l’excepcionalitat que ens fa especials i com a tal ens por servir per gaudir de la vida d’una forma més autentica, i de com el protagonista troba refugi en l’amor i el sexe per un transsexual, que en certa manera l’allibera del pes de l’existència i l’hi obre nous camps en la vida.

Una gran novel·la sobre l’amor i de l’amor, entès aquest més enllà del gènere que tingui l’altre persona, centrant l’atenció únicament en allò que importa, que és la persona, independentment que aquesta sigui “una dona amb polla”.

De l’amor i l’atracció en estat pur, per la pell de l’altre, per abraçar a l’altre, per compartir l’espai i el temps amb l’altre, en definitiva, per tenir algú estimat a qui poder abraçar cada nit al llit per sobreviure a tota aquesta grisor que ens envolta.

En resum passió, sexe, sang i soledat, com podeu anticipar la vida mateixa:

“Las matemáticas no son una ciencia exacta, es lo que me fascina. Me gustaría poner en una ecuación el deseo, la creatividad, la audacia, el miedo, la intrepidez o la soledad.”

“Dos días después, se fue, pero yo sabía que sólo podemos perdonar ciertas cosas a quienes nunca volveremos a ver. El perdón, en ocasiones, no soporta la proximidad.”

“Siempre se enamora uno de la forma, pero la forma no es sino la apariencia de otra cosa distinta. ¿por qué no puede uno enamorarse de la esencia? Me consuelo pensando que la forma revela la esencia y que la esencia ama la forma.”

“Me da miedo convertirme en un ser normal. No tener ya ningún pretexto para vivir al margen del mundo.”

“Lo único que me produce un escalofrío continuo es la escritura. El sexo es poderoso, aporta la invasión, el olvido, las sensaciones extremas, el silencio por fin recobrado.”