L’ESFORÇ DE CREIXER I LA PENA D’EXISTIR: Novel·la d’exili, entrada en l’edat adulta i vida. D’aquelles obres on no passa res i on passen moltes coses, o millor dit passa tot. Novel·la que té la gran virtut de dir molt amb poc, d’una forma impecable, amb una prosa poètica.
Pàgines de nostàlgia del passat , del que va ser i és i no tornarà, por al futur incert, temor als canvis que ens te preparats la vida, resignació al fets inalterables, existència de pacient espera, fuga de la realitat en ens envolta a la força, la obscuritat dels fets, el consol en els altres i la serenitat com a protecció.
Un altra joia d’aquesta minúscula editorial, que no deixa de sorprendre’m per la qualitat de les obres que publica, pots comprar qualsevol de les seves obres sense referències prèvies, amb la certesa d’endinsar-te en gran relat.
Com diu l’autora, els anys passen despresa, però no tingueu por del temps que només s’endu per davant a els individus, les coses i el fets es mantenen:
“En cada palabra dada y recibida, en cada gesto y pensamiento, en cada fragmento incluso breve y casual de nuestra existencia y de la de los otros, hay algo de precario y algo de ineluctable, de caduco y de indestructible.”
“Los miro y me parecen aún indefensos y quisiera poder asumir la carga de dolor que la vida les reserva, a ellos como a todos. De algún modo, me siento responsable de su felicidad y me pregunto si han recibido las armas y los instrumentos necesarios para hacer elecciones conscientes, para ser aguerridos en las pruebas, fuertes en las desilusiones, generosos en el éxito, para amar y vivir en el significado.”
“Retomé mi vida de siempre en el internado, hecha de estudio, de obediencia y de sombra. Tanbién de resignación, como si al fin hubiera entendido un antiguo secreto, que toda la vida era una larga, paciente espera.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada