dimarts, 29 de desembre de 2009

"Llibre del desassossec" Fernando Pessoa (quaderns crema)


AQUÍ HO TROBAREU TOT: Es port llegir en la contraportada d’aquest llibre, que Pessoa hi va treballar durant tota la vida, i jo com a lector gairebé en gasto una de sencera per llegir-lo. Exagero, però si que us puc assegurar he tingut sis anys aquest llibre sobre la tauleta de nit, com un membre més de la família, i el que va començar com una mena de trio, desprès de tant temps ja només era una parella (el llibre i jo) i un cop finit, només quedo jo.

No he tingut el llibre tant de temps sobre la tauleta perquè no m’hagi agradat, tot al contrari, només el podia prendre a petits glops, i ara us faré un altre petita confessió en públic, aquest es un dels llibres que millor retrata la meva manera de pensar i la meva personalitat, i aquest fet fa por, que em pugueu conèixer per via d’un llibre. Centrar-se resideix

Mireu si m’ha agradat, que normalment llegeixo amb un llapis a la ma, per subratllar aquelles frases que mes m’agraden i prendre notes al marges, doncs en aquest cas hauria d'haver subratllat el noranta per cent del text i omplir el marges de notes.

De fet, i gracies al seu format de dietari, és una obra que podreu tenir-la molt de temps, anar i venir de les seves planes, assaborir-ne lentament de les seves paraules i les seves evocacions, sense pressa sense meta i es que una obre que s’ha escrit al llarg de tot una vida, no pot ser llegida en menys temps.

Entre moltes de les seves virtuts ni hi torbareu l’alegria (és un llibre trist, un gemec com diu el mateix autor), ni molt menys, però jo tampoc ho classificaria com un llibre pessimista i gris, tot al contrari, crec que denota unes terribles ganes de viure la vida i cridar que malgrat tot val la pena, que no ens queda més remei participar de l’obra, ja sigui com actor o com a simples espectadors, això ho triem nosaltres, però independentment de la nostra elecció, que gaudim de la mateixa.

Declaro públicament a Pessoa i el se “Llibre del desassossec” com a llibre de capçalera, i el consultaré freqüentment abans de prendre decisions, quan necessiti reflexionar:

“Visc sempre en el present. El futur, no el conec. El passat, ja no el tinc.”

“És l’error central de la imaginació literària: suposar que els altres són nosaltres i que han de sentir com nosaltres.”

“En la vida d’avui, el món només pertany als estúpids, als insensibles i als agitats. El dret a viure i a triomfar es conquereix avui quasi amb els mateixos procediments amb què es conquereix l’ internament en un manicomi: la incapacitat de pensar, la amoralitat, i la hiperexcitació.”

“Alguns de nosaltres s’han estancat en la conquesta del quotidià, vils i baixos cercant el pa de cada dia, i volent obtenir-lo sense la feina sentida, sense la consciència de l’esforç, sense la noblesa de l’assoliment.”

“Ajorna-ho tot. No s’ha de fer mai avui allò que es pot deixar de fer també demà. Ni tan sols és necessari que es faci res, demà o avui.”