dijous, 6 d’agost de 2015

"Una cara coneguda" Alfred Hayes (edicions 62) [Trad. Albert Torrescasana]


"Rumiant-ho bé, a banda del matrimoni, no semblava que hi hagués res més, i quan hi rumiaves bé, ostres, de debò que no hi havia res més? Allò i pujar una família. Allò i guanyar-se les garrofes. Allò i trucar a la funerària."
 
"Semblava evident que no tenia diners. Em tornava a creuar amb una vida infructuosa."
 
"Ella no podia entendre aquella por vaga i una mica estúpida que em dominava; però jo no volia que la meva vida (tan apedaçada i inestable) trontollés o es trasbalsés."
 
"Seria una mena de prova. Em vaig aixecar i vaig començar a desfer el camí cap a casa. Llavors ja sabia que aquell matí faria tard a la feina."
 
"no podia calcular la importància que tenia per a ella. Entre el que volia i el que havia obtingut s'obria un abisme. Segurament era el pou on havia estat mirant."
 
"Au, va, que no la fessin riure. La innocència no era altra cosa que la veritat arraconada. I no em podia imaginar la satisfacció que li proporcionava poder dir, per fi, la veritat."
 
"i la vaig odiar, a ella i a totes les que eren com ella, perquè en aquell moment vaig tenir la sensació que englobava tot el que jo detestava i temia de les persones, els excessos violents, els melodrames infames, l'autodestrucció grotesca."
 
"Prudent i recelós, amb les dents ben visibles i els ulls ben atents, vaig baixar els tres esglaons encatifats amb en Charlie i em vaig afegir a aquella gent."