dissabte, 25 d’abril de 2015

"Enamorats" Alfred Hayes (edicions 62) [Trad. Albert Torrescasana]


"Res pertorbador; res transcendental; una dosi de plaer que no ens faci sentir gaire culpables."

"Aquell pis i la seva manera de viure no eren sinó una solució adoptada a corre-cuita, improvisada per passar una temporada que no considerava excessivament transcendent, i durant la qual no li calia agrupar-ho tot dins d'un ordre definitiu. L'ordre definitiu encara no havia arribat, però ella l'esperava."

"Déu meu, deia, sóc un desastre, oi? Perquè ho volia tot i li semblava que no tenia res."

"Tots som desconeguts, vivim, morim, ens reproduïm, desconegut amb desconeguda, desconegut copulant amb desconeguda, el misteriós senyor x, l'home del barri amb la màscara de ferro, besant els llavis palpables de l'enigmàtica senyoreta x, la bellesa que ningú no coneix!"

"Però el dolor, si era dolor, perquè de moment no estava segur que ho fos, encara avançava pel camí de l'ambigüitat."

"Com que pensàvem tan sovint que l'amor ens podia salvar i no teníem altra cosa que l'esforç infructuós de la nostra feina, ens dedicàvem a buscar l'amor amb avidesa."

"El teu únic vici, vaig pensar, ets tu mateix. El pitjor de tots. El que no es pot curar."

"No li hauria pegat amb res més contundent que un adjectiu rebuscat."

"Sempre he pensat que no hi ha res més trist que l'aspecte de les persones quan van a treballar de bon matí. Jo no anava a treballar."

"El problema era que ho volia tot: el matrimoni decent i l'amor indecent; la sala d'estar endreçada i el dormitori desendreçat; l'aspersor a la gespa i quedar en algun moment entre les dues i les quatre."

"L'amor em va venir a rebre, però l'ànima se'm va arronsar, culpable de la pols i del pecat... La noia no coneixia el poema. Van sortir junts."