diumenge, 10 de maig de 2015

"Homes sense dones" Haruki Murakami (editorial empúries) [Trad. Albert Nolla i Jordi Mas López]



"Però en Kafuku era de l'opinió que, passés el que passés, valia més saber que no pas no saber. Per més dolor que li provoqués, havia de saber-ho. Era només sabent les coses que les persones es podien fer més fortes."

"-Li agrada convertir-se en un altra persona? -Sí, sempre que després pugui tornar a ser jo. -I no ha pensat mai que no voldria tornar a ser vostè?"

"L'únic manera de veure realment els altres és mirant ben endins d'un mateix, Això és el que penso."

"Perquè, al capdavall, la llengua que parlem defineix la persona que som. Si més no, això és el que pensava al divuit anys."

"Hi ha un tipus de persones que tenen tan poques preocupacions i tan pocs replecs interiors que, per compensar-ho, han de fer una vida tècnicament perfecta."

"Tothom està convençut que els altres estan obligats a passar pel mateix que passen ells."

"La vida és ben curiosa. Allò que en un moment determinat ens sembla tan brillant que faríem el que fos per obtenir-ho, amb el temps, o amb un simple canvi de perspectiva, de sobte ens sembla que ha perdut tot el color."

"Les dones oferien la possibilitat de passar un temps especial, un temps que era capaç de negar per complet la realitat tot i estar-hi immers."

"No havia aconseguit res a la vida, no havia produït res. No havia estat capaç de fer feliç una altra persona ni, evidentment, de fer-se feliç a si mateix. Ja no sabia gaire en què consistia la felicitat."

"Ella s'havia disculpat en persona i ell havia acceptat la seva disculpa. Havia d'aprendre no solament a oblidar, sinó també a perdonar."

"El timbre d'un telèfon a mitja nit sempre és d'una aspror intolerable, com si algú volgués destrossar el món amb una eina metàl·lica atroç."

"Perdre una dona és així. I, de vegades, també és perdre totes les dones. És així com ens convertim en homes sense dones."