dissabte, 20 de gener de 2018

“El navegant” Joan-Lluís Lluís (Editorial Proa)


“Sóc allò que dic i com ho dic, sóc d’allà d’on vénen les llengües, sóc tots aquells que no coneixeré mai però de qui sé el parlar.” 


“Ara hauré d’espolsar-me l’ens opi ment que em permeti no pensar en la incertesa del futur proper, hauré de moure’m de veritat. Em fa mandra arribar i em fa mandra fer gestos per bandejar aquesta mandra.” 


“Alguns són prou rics per comprar-ne i d’altres són prou pobres per mirar-s’ho.” 


“-Murmura, murmura mots, potser així un dia tornaran a entrar dins el cap i la boca de la gent, murmura per salvar les llengües malmeses.” 


“Primer, no veig res. Avancem dins la foscor i cada pas sembla allunyar-nos d’allò que havíem pretès ser, éssers humans a tots els efectes.” 


“Com més vils, més políticament inofensius.”