"Perquè el que han vingut a dir Goulon i Mollaret cap en una frase en forma de bomba de fragmentació: l'aturada del cor ja no és el signe de la mort; a partir d'ara el que la certifica és la suspensió de les funcions cerebrals. Dit d'una altra manera: si deixo de pensar deixo de ser. Deposició del cor i coronació del cervell: un cop d'estat simbòlic, una revolució"
"i ara la veu se li torna trànsfuga, s'ha unit a la Marianne, ha traspassat la membrana fràgil que separa els feliços dels desgraciats: espera'm."
"fills de finals dels anys seixanta, viuen en un racó del món on l'esperança de vida, elevada, no para d'allargar-se encara més, on la mort és sostreta a les mirades, esborrada dels espais quotidians, evacuada a l'hospital, on se n'encarreguen professionals."
"De seguida enfilen vies secundàries, no volen allunyar-se de l'hospital, només apartar-se del món, passar per sota de la línia de flotació d'aquell dia impensable, desaparèixer en un espai indeterminat, fibrós, en una infrageografia diàfana, a la imatge del seu abatiment."
",mesurant la bogeria que li creix a dintre, que els creix a tots dos, la bogeria com a única forma possible de pensament, com a única sortida racional d'aquest malson d'una magnitud desconeguda."
",arrasa el planeta i tot el que l'habita des del Big Bang fins als coets del futur, i remou el món sencer, aquest món que sona buit: aquest món desencisat."
",autòcrates d'una audàcia tremenda, paios coberts d'honors però plens de ràbia."
"fills de finals dels anys seixanta, viuen en un racó del món on l'esperança de vida, elevada, no para d'allargar-se encara més, on la mort és sostreta a les mirades, esborrada dels espais quotidians, evacuada a l'hospital, on se n'encarreguen professionals."
"De seguida enfilen vies secundàries, no volen allunyar-se de l'hospital, només apartar-se del món, passar per sota de la línia de flotació d'aquell dia impensable, desaparèixer en un espai indeterminat, fibrós, en una infrageografia diàfana, a la imatge del seu abatiment."
",mesurant la bogeria que li creix a dintre, que els creix a tots dos, la bogeria com a única forma possible de pensament, com a única sortida racional d'aquest malson d'una magnitud desconeguda."
",arrasa el planeta i tot el que l'habita des del Big Bang fins als coets del futur, i remou el món sencer, aquest món que sona buit: aquest món desencisat."
",autòcrates d'una audàcia tremenda, paios coberts d'honors però plens de ràbia."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada