dijous, 29 de maig de 2014

"Cartes mortes" David Gálvez (males herbes)


"De l'oblit que m'imposo, que em vaig imposar, de tot allò pulcre que comporta l'afecció, la tendresa, l'afecte. De l'oblit que m'imposo de l'amor. De l'oblit dels petons i la vida sota els llençols. El record d'una felicitat compartida que ja no és, que ja no pot ser."

"I és que no solem mirar amb atenció el que tenim més a la vora."

"Em sacsejo en un laberint de referències i entrebancs en què sé que compartim gran part del codi..."

"Que estrany [diu] somiar aquestes coses! Tanta distància! Tant moviment! Tanta immobilitat!"

"Això que la novel·la de la vida va de debò no vaig arribar a advertir-ho fins devorats diversos capítols. Igual que tots els lectors tendres, creia que l'última pàgina estava lluny, gairebé a l'infinit de la contratapa."

"Ja vam dir que un busca entendre, busca voler trobar raons i lògica a allò que possiblement no en tingui: l'odi rabiós que Hitler sentia cap als jueus"

"I no és notícia que just allò que no podem comprendre és el que més ens interessa."

"Un boig va estar a punt de governar el món gràcies a la fe en si mateix que li va proporcionar un altre home. Sabent, com sabem, del que va ser capaç el primer, la pregunta està cantada: de què no hauria estat capaç l'últim?"


"Certament, s'hauria d'infravalorar la joventut, perquè s'escola aviat."


"Si aquestes paraules poden ser dites, llavors és que poden ser realitzades."

"Se'ns està despullant fins i tot de les nostres obsessions més íntimes, reductes terminals del ja per sempre malmès culte a la personalitat. Queda justícia al món? Hi ha dret?"

diumenge, 18 de maig de 2014

"Una dona meravellosa" Joan Jordi Miralles (labreu edicions)


"Vells xutats fins al capdamunt de morfina que no s'adonen de res, que només entreveuen una figura blanca que de tant en tant apareix i desapareix de la sala, que els assisteix al límit del vessament existencial. Què els deu passar pel cap? Que és un àngel que posa els peus a terra i camina?"

"-Continua intentant el què? Deixar que t'enculin en tota regla i fer veure que t'agrada? És això viure amb dignitat? De debò que ja n'hi ha prou."

"I les úniques sortides que em queden per superar tot això són la resignació o el suïcidi. Al capdavall, la resignació és la millor companya de la solitud."

"Però quan després de cardar es queda a la vora del llit plorant com un nen sense joguines, aleshores sembla el que realment és: un home perdut en un món frenètic que no s'atura mai."

"Apaga el televisor. Mentre ha estat encès, els seus problemes han estat els dels altres, que sempre són menys carregosos i asfixiants."

"I les úniques sortides que em queden per superar tot això són la resignació o el suïcidi. Al capdavall, la resignació és la millor companya de la solitud."

"Se sent profundament insatisfeta. Te l'edat que té i no ha fet res a la vida tret d'acceptar les normes i suportar amb resignació el pas del temps. Sempre ha lluitat per ser coherent."

"La vida no s'atura al costat d'un suïcida en potència. De fet, no s'atura mai."

"Per què eludir els fets? No s'adona que d'aquesta manera els intensifica?"

"Mai, mai de la  vida la Neus no li ho va sentir dir, ni això ni res de semblant. Són coses que se suposen i perquè se suposen no s'arriben a confessar mai."

"Què és el que ha de passar perquè tot comenci a trontollar, perquè una persona canviï de tal manera que defugi tota expectativa que ens reservàvem per ella?"

"El futur és tenir por i ser valenta, es repeteix a si mateixa."

dimarts, 6 de maig de 2014

"Una habitació amb vistes" Eduard Morgan Forster (edicions 62) [Trad. Carme Serrallonga]


"-Respecte al vell senyor Emerson... no en sé gran cosa. No, no té tacte. ¿Però no s'han adonat que hi ha gent que fa coses que són molt poc delicades i al mateix temps molt belles?"

"mai no es penedirà d'una mica de cortesia amb els inferiors. Això és la veritable democràcia. Tot i que jo sóc una autèntica radical, com el qui més. Vaja, ara l'he escandalitzada."

"No era exactament que un home havia mort; alguna cosa havia succeït als vivents: havien arribat a una situació on el caràcter parla, i on la infantesa entra a les senderes brancudes de la joventut."

"No lluitis contra la primavera."

"Qualsevol pot trobar els indrets, però saber trobar una persona és un do de Déu."

"En presència de la realitat, aquesta mena d'individus invariablement es desmunta."

"¿Recordes aquell dia, tot dinant, que va dir que si t'agrada una persona és una raó de més per què te n'agradi una altra?"

"Una estàtua gòtica implica el celibat, de la mateixa manera que una estàtua grega implica fruïció, i potser les paraules del senyor Beebe volien expressar això."

"La passió s'ha de creure irresistible. Ha d'oblidar la bona educació i les consideracions i les altres malediccions d'una naturalesa refinada. Sobretot, mai no ha de demanar permís allà on hi ha dret de pas."

"Tenir secrets presenta aquests inconvenients: perdem el sentit de la proporció; no podem dir si el nostre secret és important o no ho és."

"Tria un lloc on no facis mal... Sí, tria un lloc on no facis massa mal i resta-hi fins al límit de les teves forces, mirant el sol de cara."

"-Cregui la paraula d'un vell: no hi ha res de pitjor, al món, que la confusió. És fàcil encarar-se amb la mort, i amb el destí, i amb altres coses que ens semblen espantoses."

"-tots els sentiments esdevenen passions, als països meridionals-"

"Però eren conscients d'un amor més misteriós que aquell. La cançó va morir al lluny. Sentien el riu emportar-se'n avall cap a la Mediterrània les neus de l'hivern."

dijous, 1 de maig de 2014

"El consol" Anna Gavalda (edicions 62) [Trad. Xavier Garcia Muniesa, Ona Rius Piqué i Carles Sans Climent]


"Si hagués estat capaç d'adormir-se abans de desmaquillar-se, hauria estat senyal que la situació era realment greu. Però no, això no ho faria.
No ho faria mai. Que vingui el diluvi, però després del contorn d'ulls. La terra tremola però ella s'hidrata.
Ella s'hidrata."

", un cop vaig estimar algú amb bogeria i la resta de la meva vida me l'he passat treballant per oblidar-lo, i he treballat tant i tant bé que m'he perdut en el camí."

"¿Eh? Aleshores, ¿què ens queda? ¿Què ens queda si no podem parlar d'amor o de plaer? ¿Les nòmines? ¿La meteorologia?"

"He necessitat bastant temps però he acabat entenent que els rituals estúpids ajuden a viure..."

"¿Per què la vida era tan negligent amb els que la servien amb més lleialtat?"

"Avui és diumenge. I diumenge no compta. És un dia en què no passa mai res. Es passa en família."

"Encara que em cregués forta, no ho era. La vida sempre ens reserva sorpreses collonudes..."

"El fet de voler dibuixar alguna cosa implica haver de quedar-se immòbil per observar, i observar, us n'adonareu, voldrà dir entendre..."

"El seu cos. Per engrunar. Per rosegar. Per engolir. Com ella volgués..."