diumenge, 18 de maig de 2014

"Una dona meravellosa" Joan Jordi Miralles (labreu edicions)


"Vells xutats fins al capdamunt de morfina que no s'adonen de res, que només entreveuen una figura blanca que de tant en tant apareix i desapareix de la sala, que els assisteix al límit del vessament existencial. Què els deu passar pel cap? Que és un àngel que posa els peus a terra i camina?"

"-Continua intentant el què? Deixar que t'enculin en tota regla i fer veure que t'agrada? És això viure amb dignitat? De debò que ja n'hi ha prou."

"I les úniques sortides que em queden per superar tot això són la resignació o el suïcidi. Al capdavall, la resignació és la millor companya de la solitud."

"Però quan després de cardar es queda a la vora del llit plorant com un nen sense joguines, aleshores sembla el que realment és: un home perdut en un món frenètic que no s'atura mai."

"Apaga el televisor. Mentre ha estat encès, els seus problemes han estat els dels altres, que sempre són menys carregosos i asfixiants."

"I les úniques sortides que em queden per superar tot això són la resignació o el suïcidi. Al capdavall, la resignació és la millor companya de la solitud."

"Se sent profundament insatisfeta. Te l'edat que té i no ha fet res a la vida tret d'acceptar les normes i suportar amb resignació el pas del temps. Sempre ha lluitat per ser coherent."

"La vida no s'atura al costat d'un suïcida en potència. De fet, no s'atura mai."

"Per què eludir els fets? No s'adona que d'aquesta manera els intensifica?"

"Mai, mai de la  vida la Neus no li ho va sentir dir, ni això ni res de semblant. Són coses que se suposen i perquè se suposen no s'arriben a confessar mai."

"Què és el que ha de passar perquè tot comenci a trontollar, perquè una persona canviï de tal manera que defugi tota expectativa que ens reservàvem per ella?"

"El futur és tenir por i ser valenta, es repeteix a si mateixa."