diumenge, 13 d’abril del 2014

"Allò que vaig estimar" Siri Hustvedt (angle editorial) [Trad. Jordi Martín Lloret]


"-No estic segur que l'amor sigui una excusa per a tot -vaig dir-li."

"En una era que ha assimilat l'amenaça nuclear, la guerra biològica i la sida, el cos perfecte s'ha convertit en una armadura: dur, brillant i impenetrable."

"Les mentides són sempre dobles: el que dius conviu amb allò que no vas dir però que podries haver dit."

"Ser viu és inexplicable, vaig pensar. La mateixa consciència és inexplicable. Al món no hi ha res normal."

"Eren hedonistes, suposo, però fins i tot el plaer semblava que els avorria."

"Tot i així, Dèdal no és un personatge innocent en aquesta història. Havia arriscat massa per la seva llibertat, i per això va perdre el fill."

"Equiparar  l'horror amb allò que és inhumà sempre m'ha semblat tan còmode com enganyós, encara que només sigui per què vaig néixer en un segle que hauria d'haver ofegat per sempre aquesta mena d'afirmacions."

"Jo simplement era un voyeur de la meva pròpia vida, un espectador fred que espia altres persones immerses en la seva rutina diària."

"Cada història que expliquem sobre nosaltres mateixos només es pot contar en passat."

"És difícil conviure amb l'absurd, amb l'absurd atroç i horripilant."

"És curiós com funciona la vida, com canvia i les voltes que dóna, com una cosa es transforma en una altra."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada