"Els desposseïts" Ursula K. Le Guin (Raig Verd) [Trad. Blanca Busquets]

 

"Com qualsevol altre mur, era ambigu, bifacètic. Allò que hi havia dins i fora depenia del costat des d'on s'observava."

"Res no és teu. És per fer servir. És per compartir. Si no ho vols compartir, no ho pots fer servir."

"Si un llibre estigués escrit de dalt a baix en números, seria cert. Seria concís. Res que es digués en paraules acabava sent prou exacte."

", que havia deixat enrere l'edat de la intensitat."

"- Poseu un altre pany a la porta i l'anomeneu democràcia."

"L'individu no pot negociar amb l'Estat. L'Estat no reconeix cap altre sistema monetari que el del poder: i ell mateix encunya les monedes."

"La recerca del plaer és circular, repetitiva, atemporal. L'espectador que persegueix varietat, el caçador d'emocions, el sexualment promiscu, sempre acaba en el mateix lloc. Té un fi. Arriba al final i ha de tornar a començar."

"Alliberats del mite de l'Estat, la mutualitat i la reciprocitat de la societat i l'individu es feien evidents. A l'individu se li pot exigir el sacrifici, però mai el compromís: perquè, malgrat que només la societat pot oferir seguretat i estabilitat, només l'individu, la persona, té el poder de l'elecció moral; el poder del canvi, la funció essencial de la vida."

"Quan l'enemic t'abraça amb entusiasme i els compatriotes et rebutgen amb rancúnia, és difícil no qüestionar-te si no ets. efectivament, un traïdor."

"Però no havia portat res. Tenia les mans buides, com sempre les havia tingut."

"Els fundadors" Raül Garrigasait (Ara llibres)

 

"Aquest era el somni del moviment noucentista: sobre els enderrocs d'un poble mig ensalvatgit, acostumat a viure al marge de les institucions, que gairebé s'havia oblidat a si mateix, que vivia aïllat i aixafat per la història, erigir una cultura refinada, europea, universalista, amb sentit de l'ordre i del poder."

"El seny, la claredat, la contundència i la ironia."

"La puresa, per Lucreci, és viure alliberat d'il·lusions, comprendre que el món només és matèria, retirar-se serenament de les angúnies i les ambicions i els excessos dolorosos de la vida."

"Renunciem a votar, d'acord, i triem un tècnic; però com el triem?"

"la de l'humanisme com una forma de pacificació -d'amansiment, de domesticació- de la societat. "Sigueu inconciliables, fanàtics, oposant a les coses baixes una resistència infrangible." El classicisme no és altra cosa que controlar el caos. I per arribar-hi cal no perdre "el neguit de la nostra insuficiència per assolir la perfecció clàssica.""

"els catalans som un poble, no una raça; som una cultura, no una estirp."

"Passarà tot i el fet viu de Catalunya persistirà."

"Adéu, Alexandria Memòries" André Aciman (editorial 3i4) [Trad. Jordi Cussà i Anna Camps]

 

"mai no havia dubtat que la sang és més espessa que els vots matrimonials"

"-Ara em pots besar -però ho va fer ella primer-. No té cap significat -va afegir mentre apartava la mirada i encenia el llum de querosè, abaixant després el ble fins que no resplendia més que el seu cigarret-. Sempre que tinguem ben clar que no té cap significat -va dir, gairebé gaudint de la crueltat amb què infiltrava la desesperació en tothom."

"La venjança sempre arriba massa tard, es va dir el noi, i només després que el temps, la indiferència o el perdó, hagin igualat el marcador."

"No pots viure i ser el teu propi prestamista."

", molt en el fons, sabem que perdrem tot el que posseïm almenys dues vegades a la vida."

"Significa que,  a pesar de les aparences, la gent poques vegades emigrar gaire lluny, que les coses mai no canvien gaire, que la vida sempre ve a ser el mateix."

", i que tampoc no tornaria a experimentar la bellesa esbalaïdora, sobtada d'aquell moment en què, ni que fos un sol instant, em vaig atrapar enyorant una ciutat que mai no havia sabut que estimava."

"Noruega" Rafa Lahuerta Yúfera (Drassana)

 

"La docilitat col·lectiva i el silenci administratiu evidenciaven els símptomes d'una societat en guaret. Tot responia a un únic patró: l'urbanisme de castic, la inutilitat heretada de les elits locals, la cobdícia com a única ideologia."

"Estava en eixe moment en què comences a intuir que quasi tot és hipocresia, soledat i desorde, però encara no tens les paraules adequades per a fer-te fort en el teu racó."

"No estàvem fets per a la felicitats i la bona vida. Estàvem fets per al treball subaltern i fenici, l'existència grisa i sense exhibicions. Treballar, sobreviure, ser audiència amable i cordial en la gran festa dels altres."

"Em va portar temps comprendre el més bàsic. L'estabilitat familiar és un niu de trampes, però al final és l'única cosa que compta. Fora tot és intempèrie. Per a respirar en la intempèrie cal ser un heroi. Jo mai ho vaig ser."

"Ara entenc com una civilització basada en el consum i l'infantilisme de les masses s'afona. Entre l'embrutiment d'uns, la cobdícia de les elits i l'apatia dels altres, era qüestió de temps que la bambolla esclatara."

"Podem disfressar el conte amb estratègies, impostures, faules, ritus. Allò que preval és el desig i la voracitat: l'instint animal. Per això la nit és tan potent i addictiva."

"A cada pas que peguen augmenten les patologies, les tares, els fàrmacs, els manuals d'autoajuda, el frenesí dels bocamolls."

"Així i tot, eixe llast no fou el pitjor. El pitjor ha sigut que no he sabut fer feliç ningú. No hi ha error més greu en la vida que eixe: no ser capaç de fer feliç ningú."

"Vides potser" Joan Vigó (Labreu Edicions)

 

"El dia de la revelació jo no sabia que escriuria aquest informe."

"Quadres i escultures que respiren alleujades, després de la bogeria massificada de tots aquells que tenen com a únic objectiu demostrar en una pantalla que han estat en un lloc. Una prova més de la gimcana universal dels cretins."

"Fa temps vaig llegir que l'amor de veritat és donar a algú les eines per poder destruir-te i confiar que no ho farà. Això s'hi assemblava."

"Es fan amants. Els uneix la passió comuna: l'art en qualsevol de les seves manifestacions i el luxe desfermat."

"El món, com havia intuït el genial Lampedusa, canviava perquè tot seguís igual i es mantenia en mans des mateixos mediocres cobdiciosos."

"Vaig entrar. En Serguei cantava i la Nàstia el mirava embadalida. L'Orson li deia coses a l'orella a una Mar molt atenta i somrient. La Maria es besava amb la Belinda i la Diana em va veure, va somriure i em va llençar un petó en la distància mentre m'hi acostava."

"Sota la pluja" Anna Murià (Comanegra)

 

"La confessió a l'home fa sofrir. Potser per això, perquè és confessió. La confidència és assuaujant. La confessió és un sacrifici. Però a l'amor no se li fan confidències. A l'amor no se li fan confidències. A l'amor hom confessa. A l'amor li oferim el sacrifici del passat, amb el do del present i la promesa del futur."

"Em vaig quedar tremolosa, confusa, esporuguida. El pecat no era, doncs, com havia cregut tota la vida, allò que no s'ha de fer, sinó allò que es fa d'amagat."

"Però es resignà. La resignació és una forma passiva d'hostilitat."

"Però no sap administrar-se. No toca de peus a terra. No sap equilibrar l'objectiu amb la possibilitat."

"Descabdelles en enfilall estrany: esperances, malaltia, possible i impossible, riquesa, calor de sol... què sé jo quantes falòrnies!"

"En la orilla" Rafael Chirbes (Anagrama)

 

"La vida humana es el mayor derroche económico de la naturaleza: cuando parece que podría empezar a sacarle provecho a lo que sabes, te mueres, y los que vienen detrás vuelven a empezar de cero."

"El cuerpo ya no es certeza, sino duda, sospecha. Confías en que llegue mañana aunque sabes que no será mejor."

"Si para algo sirve el dinero es para comprarles inocencia a tus descendientes. No está mal. No es poca cosa. Te saca del reino animal y te mete en el reino moral."

"Si no llegas a conocer a quienes viven contigo durante decenios, ¿Cómo vas a fiarte de alguien que se oculta tras una pantalla?"

"Sí, Francisco, el gran mundo es eso, ya lo sé, la buena vida está reñida con la ley, con la justicia, y es rigurosamente incompatible con la caridad."

"Viejos caprichosos sí que son, claro, pero tontos ni hablar, pagan por el juguete, pero a precio de juguete."

"La vida pequeña. El arte de la fuga" J.Á. González Sainz (Anagrama)

 

"Pero ¿No estamos a la vez en el mejor de los mundos?, se oyen otras voces, pero ¿se habrá vivido alguna vez mejor que con todo este subimiento de punto? Cualquier sitio al que se llega es siempre un filo."

"despilfarrando nuestra herencia de significaciones en el griterío indistinto de un bazar atestado de chucherías donde los aspavientos y la marrullería campan por sus respetos sin consideración ni correspondencia con lo real porque lo real ya solo es el estrépito."

"y también ese verdadero espectáculo que es la festiva asistencia a lo que hay ahí cada vez en una ahora. Esa festiva asistencia es la alegría de la vida aprovechada."

"Machado escribe que eso es precisamente el mal; es más, que se trata del peor de los males y el peor de los hombres malos: el que en los días buenos va siempre cabizbajo."

"Nos hemos hecho un lío con nuestros deseos y nuestras carencias,"

"y donde, además, no veía a su alrededor más que a gente que actuaba como si fuera a vivir eternamente."

"Caminos de intemperie" Ramón Andrés (Galaxia Gutenberg)

 

"Evolución -. Del alma al código de barras."

"Cave canem -. El convencido es un perro guardián atado a sus convicciones."

"Una condena del ser humano: su innato sentido del regreso."

"Una segunda condena: buscar con ahínco lo que jamás se ja perdido."

"La perdida de lo sagrado no nos ha hecho mejores; tampoco libres. Ahora nos arrodillamos ante el dios que creemos ser. Y le rezamos."

"Nadie habla de piedad, compasión, indulgencia, virtud, honestidad, benevolencia, renuncia, lealtad, transigencia, rectitud, cordialidad, honradez, etcétera."

"La fraternidad no es viable, dura lo que dura el adormecerse en un sillón grato. Cuando falta el pan, el codazo impera, el empujón vence y la zancadilla gana."

"Más de venganza que deseo de justicia, he ahí el fracaso de las revoluciones."

"Les muses" Jordi Cussà Balaguer (Comanegra)

 

"He abusat tant de la lucidesa, i he fracassat tantes vegades a pesar de gaudir-ne, que ara tinc por de frisar la follia. Això em recorda cada dia més el meu cosí extraviat, Guillem Ponç àlies el Ciclop: ell també temia la demència més que res; molt mes que la mort fins i tot. Però anem a pams, que hem de recórrer moltes llengües."

"Això va ser poc abans que l'ambició de la política el recompensés amb el càstig de l'exili, i per tant no sé amb quina assiduïtat va recórrer a aquell beuratge increïble per acabar de copsar i procrear el seu univers poètic."

"Amb això vull dir que el destí sovint té cops amagats i contradiu la seva trama, teòricament inexorable, amb fuetades d'atzar."

"Jo, personalment i humil, ara mateix em sembla que no hi puc afegir res digne de ser dit."

"Les històries naturals" Joan Perucho (Edicions 62)

 

"El sol, a través de la vidriera, prenia uns tons morats, blaus, grocs o vermells, segons la petita forma geomètrica el que filtrava, i queia, en diagonal, a la gran sala per a reflectir-se en l'ull de la monstruosa scolopendra martirialis."

"Hom surt de Barcelona pel portal de Sant Antoni, i després de travessar un camps de conreu, es deixa la mar a l'esquerra, per a seguir un camí ben traçat, ample, amb frondosos arbres que deixen entreveure, a cada costat, diversos pobles: Sants, Sant Boi, Sarrià, Sant Just i Esplugues."

"L'excel·lentíssim senyor Ramon Cabrera i Grinyó, mariscal dels exèrcits carlins d'Aragó, València i Múrcia i comte de Morella, per la gràcia de sa paternal Majestat, Carles V, era un home de figura romàntica, que quan apareixia litografiat en les obres de Buenaventura de Córdoba i de Antoni Pirala, autors contemporanis del general, ho feia en una actitud arrogant, noblement idealista, amb la glòria de tots els arreus militar a damunt i amb pompa màxima i fascinadora."

"El nostre naturalista es llançà als peus de la seva estimada mentre li besava la mà.

Agnès somreia, feliç.

Des de la llunyania, l'àurea picuda entonava el cant perfecte, melòdicament i harmònicament inaudible.

Era el silenci. La remor del món abans de la seva creació. El no-res."

"Diccionari per a ociosos" Joan Fuster (Edicions 62)

 

"Però, si un dia hi arribo, em consideraré ben feliç. La concupiscència -diguin els moralistes el que vulguin- és la vida."

"Ciència i tècnica, avui, desplacen o devoren tot allò que no congenia amb elles."

"Jo dic la gent i designo els altres. I sí: la gent són els altres. Per definició, la gent són els altres, i no jo."

"els uns callen quan els altres criden, i tothom va a la seva."

"El clàssic no és clàssic per ser antic, sinó perquè segueix sent modern, actual."

"Al capdavall, llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seva manera."

"I al cap i a la fi, els quixots no serveixen per a res. Són uns sacrificats inútils, d'una imbecil·litat taxativa."

"I em sembla just que cadascú triï, per excedir-se, el pecat o la virtut que més gràcia li faci. Els excessos -vertaders excessos, no ens enganyem- són l'única cosa que amenitza la vida."

"La conducta humana és d'una fastigosa monotonia. Canvien els vestits, les institucions, les estructures econòmiques, les religioses, el que vulgueu: però, en l'essencial, els habitants del planeta Terra repeteixen uns idèntics, inalterables clixés de crim i de plaer."