"Córrer" Jean Echenoz (raig verd editorial) [Trad. Anna Casassas]

"Corres d'una manera ben estranya però no corres tan malament, li diu."

"Doncs sí, aquest és l'interès de preparar-se en distàncies curtes: l'esprint final, l'Emil l'acaba d'inventar."

"Quan al cap de poc en Joe avanci davant de l'Emil, a la desfilada, farà una cara radiant de triomf i satisfacció, perquè ara sentirà l'enveja i gelosia de tots els altres portadors de pancartes del món. Només un, la mare de Déu."

"En poques paraules, no fa res com els altres, que de vegades pensen que el que fa no té cap sentit."

"De manera que encara que no sigui gens elegant, es limita a córrer com li va millor, com es cansa menys, i ja està."

"Una Praga on, aquest anys, tothom té por, sempre, de tothom i de tot, a tot arreu. En l'interès superior del Partit ara el gran afer és depurar, desmantellar, esclafar i liquidar els elements hostils."

"D'aquí a uns quants anys, prediu, l'Emil només serà un record. La llei de l'esport és així, sospira. Es diria que ja esperen desfer-se'n."

"Però als simis se'ls veu dolents, agres, amargats, perpètuament ofesos perquè la humanitat se'ls ha escapat per un pèl."

"Res de nou, sempre la mateixa por, sempre el mateix fred, tot continua igual en la grisor i la desesperança, les cues i les cartes anònimes."

"Bé, diu el dolç Emil, Arxiver, suposo que no mereixia res més."

"14" Jean Echenoz (raig verd editorial) [Trad. Anna Casassas]

"Es veia tothom molt content de la mobilització: discussions febrils, rialles desmesurades, himnes i xarangues, exclamacions patriòtiques viades de renills."

"Va ser més aviat alegre, la desfilada, tos ben tibats dins de l'uniforme feien un esforç per mirar recte endavant."

"Però en conjunt tothom somreia amb confiança perquè tot plegat era evident que duraria molt poc, que tornaries de seguida, i de lluny, per sobre l'espatlla d'en Charles, que abraçava la Blanche, l'Anthime va veure que la noia tornava a mirar la seva persona de la mateixa manera."

"Les dimensions de la ciutat automàticament buida dels seus homes sembla que hagin augmentat: a part de les dones, la Blanche només hi veu vells i criatures, el soroll dels seus passos ressona en la buidar d'un vestit massa gran."

"A més ara anaven vestits igual, cosa que sempre facilita la conversa."

"L'Anthime també s'havia acostumat als desplaçaments, als canvis d'uniforme i sobretot als altres."

"Potser, d'altra banda, tampoc no és gaire útil, ni gaire pertinent, comparar la guerra amb una òpera, i menys si l'òpera no t'agrada gaire, mal que també sigui igual de grandiosa, emfàtica, excessiva, plena de moments llargs i pesats, també faci molt de soroll i sovint, a la llarga, sigui més aviat avorrida."

"L'altra" Marta Rojals (rba la magrana)

"Hi ha d'haver algun misteri que mantingui aquest equilibri, perquè tanta energia en tensió, alliberada de cop, podria acabar amb el món en dos dies."

"La convivència calma la fam dels cossos, però no els eximeix d'omplir la nevera. Sota el mateix sostre s'asserena l'escalf de l'amor, i cal encendre la calefacció."

"l'esgotadora interacció amb l'espècie humana."

"La dels fills de la democràcia que mai no van preveure cap involució de la seva gràfica. Estudia, que tindràs una bona feina. Compra't un pis, que el totxo mai no baixa. Llicencia't, treballa, hipoteca't, viatja, consumeix, tingues fills. On era l'error?"

"Merda de patriarcat, hòstia, es que no avancem ni dades pel cul. Enradera, anem, com els crancs."

"Va descobrir que els efectes de no estimar no tenien per què ser tan diferents dels d'estimar. No estimar era asèptic, higiènic, econòmic. Sense el llast d'estimar podia no voler mal a tothom per igual."

"Les olors, per intenses que siguin, se les endú el vent."

"No hi ha home més inofensiu que el que s'ha deslliurat dels seus instints."

"Això, com tantes altres coses, ja no tornaria a passar més. Però almenys algun dia havia passat."

"Amb ell ja ho entén tot: és aquest tipus de bogeria que, repartida equitativament entre sexes, distribuïda per igual en l'espai i en el temps, podria acabar amb la humanitat sencera."

"La conclusió més certa a què ha arribat és que el futur és una font de pànic inesgotable."

"La broma ja dura massa, mama. Ja no em diverteix. More't i deixa'm en pau. Però com costa, morir, quan no et deixen."

"La corda fluixa, el vertigen. I si no hi ha xarxa, la possibilitat de fugir volant, literalment, lluny de totes les angoixes. Tornar a començar, neta, essent ja una altra, a l'altra punta del món."

"Tot el que els unia no és més que un grapat de bits, els pot fer desaparèixer amb un clic."

"Tenia raó: tots els despertars dels joves del país giren en torn de la mateixa cosa: tenir un sostre on viure i, després, viure si pot ser."

"La gent sempre parla, parlen de tot i parlen de res, parlen per parlar, i ella no té cap interès a saber què diuen. Si callessin tots d'una puta vegada,"

"Perquè és això, sempre és això: un glop, vint glops. Ni fred ni calor ni dolor."

"Els escarxofats" Michele Serra (la campana) [Trad. Anna Casassas]

"Quantes vegades en comptes d'enviar-te a prendre pel cul t'hauria hagut de fer una manyaga. Quantes vegades t'he fet una manyaga i en canvi t'hauria hagut d'enviar a prendre pel cul."

"Ets un perfeccionista de la negligència"

"Tot queda encès, res apagat. Tot obert, res tancat. Tot començat, res conclòs."

"Ets el consumista perfecte. El somni de tot governant o funcionari de la dictadura actual, que perquè s'aguantin els seus murs delirants necessita que tothom cremi més del que l'escalfa, mengi més del que l'alimenta, il·lumini més del que pot veure, fumi més del que pot fumar, compri més del que el satisfà."

"Som davant de la repetició d'una cosa coneguda, d'una cosa que ja ha passat més vegades."

"és clar que aquests nois caldria ajudar-los més, però qui té prou temps, i a nosaltres, d'altra banda, quan anàvem a escola qui ens ajudava?..."

"m'embarco en una vaga xerrada a propòsit d'una persona, el meu fill, que tots dos coneixem poc i malament, i el destí del qual cada dia s'escapa una mica més de les nostres mans, òbviament, perquè la vida és així."

"En tot cas un món on els vells treballen i els joves dormen, fins ara no s'havia vist mai."

"Em vas dir: És l'evolució de l'espècie. Em sembla que tenies raó. Però de moment encara no se sap de quina espècie."

"a través del narcisisme de masses? La narcisització de la humanitat té punts dèbils? És un procés reversible?"

"La joventut pot ser eterna, vaig pensar. Sempre que acceptem que no ens pertany. Que passa de llarg, com l'aigua d'un riu. Només perquè la joventut la tenen uns altres l'hauríem d'odiar?"

"Durant aquests acalorats mítings domèstics, per sort força rars, dubto com a mínim de la meitat de les coses que et dic. Mentre les pronuncio ja sento que pertanyen a un arsenal retòric antiquat, apedaçat afegint les restes de vells codis fets miques, escombrats per revolucions socials o esdevinguts irrisoris per la seva pròpia prosopopeia."

"Jo sóc burgès d'esquerres. No està escrit enlloc que tu també hagis d'arribar a ser un burgès d'esquerres."

"Un home de paraula" Imma Monsó (la magrana)

"El Gram Objectiu. Inquietud, calor, cervell, tendresa, confort... complicitat i polèmica. Passió i compassió... el foc a terra i l'aventura torbadora, tot en la mateixa mirada. Amistat profunda i eros salvatge, tot en el mateix niu."

", aquesta manera d'ignorar el futur amb olímpica energia, per concentrar-se en un present sempre més ric, aconseguint així, paradoxalment, estar sempre en pau amb el futur, perquè no l'escorcollava amb especulacions ni projectes ni endevinalles sobre l'avenir. Viure amb ell era viure en una constant apologia del present."

"El lector que, tan sovint, no s'adona de la grisor de la seva vida, que la nega i la denega, fins al punt de preferir el tedi sense fi a qualsevol canvi, a qualsevol imprevist..."

"El detallet no és un gran defecte, però tot ho mata: és aquella frase desafortunada que diu l'altre i que mai més no pots oblidar, aquella paraula que mostra a les clares que el teu nòvio és un rata, aquell tros de peix lleugerament més gran que es posa al plat i que et revela que és un groller, aquella paraula que el delata com un egoista, aquella lleugera turpitud que posa en solfa el seu tarannà moral..."

"Sovint, les personalitats essencials es descobreixen en una segona mirada o en una tercera... però estan plenes de matisos, de riqueses, de complexitats."

"Una necessitat que no era la de narrar la vida, sinó la d'estar envoltat del caliu dels amics, la de discutir vagament sobre el món i sentir-se viu i acompanyat."

"I va acceptar. La nena estava exultant. Un home de paraula sempre compleix la seva paraula, encara que tot just haver-la donat ja se'n penedeixi."

"Un teixit de paraules és com una ceba que mai no acabes de pelar. Per més vegades que els visitis, pots continuar pelant. Mai no hi veuràs la carn sanguinolenta. Conté infinites possibilitats. És la ceba inacabable. És la ceba infinita. Allò que més s'assembla a un tros de vida. El seu llibre serà, per a nosaltres, tota una ceba."

"Una tempesta" Imma Monsó (la magrana)

"-En efecte, les passions s'han esmorteït. Els ganivets s'han anat emussant, els afectes s'han esponjat, benèvols envers els amics, indulgents i distants envers els Desconeguts."

"Com la d'ara: sempre és una situació estranya estar davant d'unes persones que han llegit la teva ànima mentre tu no has llegit ni el seu document d'identitat."

"-Hi dónes massa importància, a l'equilibri entre el deure i l'haver, tens mentalitat de comptable. Ets d'aquells que quan els conviden a dinar no viuen tranquils fins que no han tornat la invitació..."

"Ell, que és d'una altra època, veu la realitat en una gran pantalla tàctil. I quan no hi arriba, utilitza el comandament a distància. Des de molt petit sap que, si la realitat molesta, pot apagar-la. O pot retocar-la amb un programa de retocar realitats."

"Perquè el Sergi té molt clar que, a la terra com al cel, una cosa és el rumb i l'altra la deriva."

"Perquè ara sap que els dols importants no s'acaben mai, que la vida es transforma, canvia de dalt a baix i mai més no torna a ser la mateixa. Que saber pot esperar. I que després de saber, un pot ser menys feliç, igual, o fins i tot més, però mai no torna a haver un instant de plenitud, mai més."

", i ho deixa córrer, sabedora que, de vegades, la franquesa no pot fer res contra el poderós regne de la metàfora-."

"Perquè, Achtung!, la literatura és diferència. La massa, no: la massa és indeferenciada. La massa és l'altra cara de l'Estat. El poble, l'altra cara de la Revolució."

"I és que d'ençà que la sensació de no fer res de profit la persegueix, sap distingir, millor que mai, entre els esforços que valen la pena i els que no."