Nada hay que temer de los dioses;
Nada hay que temer de la muerte;
Se puede soportar el dolor;
Se puede alcanzar la felicidad.
Nada hay que temer de los dioses;
Nada hay que temer de la muerte;
Se puede soportar el dolor;
Se puede alcanzar la felicidad.
"i vaig ser fotografiat per la meua acompanyant en aquell viatge, una californiana sentimental i comestible, en un retrat on tinc, com sempre però més, una cara absurda."
"Va, que Todó parla poc... i a butxacades! Però quan parla... quan n'entens alguna cosa, vull dir..."
"Per baix les veus, es deixa sentir, finalment, el silenci que tota l'estona hi era. Comença la classe."
"I a la meua edat, ara ¿justament ara m'he de veure passejant per les fàbriques, demanant de parlar amb l'amo, explicant-li que necessito feina?"
"¿Què tenim nosaltres? Uns fill que no arribaran a cap banda, uns indolents que ho han tingut tot i no saben desitjar res."
"No existeixo. I la inexistència se li va fer tan dolça que va decidir que encara tenia set mesos de marge per negar-la."
"La resposta, és clar, és un jo millor, i es fa sorprenent adonar-se de com sovinteja l'aspiració de ser una versió millor d'aquell qui som ara; tot sabent, alhora, com ha estat de difícil arribar fins aquí."
"És perquè va ser el millor professor que he tingut mai; i sortir ben ensenyat és l'única cosa de l'escola que paga la pena recordar."
"L'absoluta incomprensió i el desdeny palès de la comunitat del quibuts envers el meu propòsit no va fer més que confirmar la meva alineació creixent de la teoria i la pràctica de la democràcia comunitària."
"Si les paraules s'enrunen, què pot substituir-les? Són tot el que tenim."
"I al llarg dels anys, aquestes aferrissades lleialtats incondicionals -envers un país, un déu, una idea o home- han acabat aterrint-me."
"En aquesta nova centúria espaterrant enyorarem els tolerants, els fronterers: la gent de marge. La meva gent."
"La dictadura fue la música disco. Estuve en el lugar equivocado en el momento equivocado."
"Canale también hablaba de animales, nos contaba las historias de los lemmings, unos animalitos parecidos a las nutrias o, como él les decía, perritos de las praderas, que vivían en madrigueras en el Ártico y que, de golpe y sin motivos, se tiraban de cabeza por los acantilados, suicidándose..."
"Y aún llevo en mis oídos el grito de guerra de Camelo Scotch: ¡Téngale bronca al cuerpo!."
"¡Le había levantado la mano! Mamá era inflexible. Y para elegir a sus novios, una verdadera renacentista."
"No hay preguntas que hacer. Sólo se puede elegir oxidarse o resistir, poder ganar o empatar, prefiero sonreír, andar dentro de mí, fumar o dibujar. Para qué complicar, complicar."
"Basta que miremos demasiado fijo una cosa para que empiece a resultarnos interesante."
"A veces la gente cree que se entra en confianza hablando con alguien, pero en realidad es en el silencio cuando uno se conoce realmente con otro."
"Estaba probando conmigo una terapia de choque. Así que chocamos."