"Dillatari" Ponç Pons (quaderns crema)

 

"Sempre he tingut vocació d'eremita literari.
  Me'n vaig a Macaret i deix enrere totes les coses postisses i obligatòries del món. Me'n duc un munt de llibres, aquest quadern i la ploma. Desaparesc. Vull viure ("Viu ocult!", deia Epicur) sols en contacte amb el camp, el mar, la literatura i la gent que estim."

 

"Simplificar.| Ser món fora del món.| Seure a la fresca."

"Nedar, llegir,| escriure, passejar...| Veure cinema."

"Sí, va pensar, entre la tristesa i el no-res, escullo la tristesa."

"Ell diu que la desgràcia no li ha vingut per la manera de pensar, sinó per la manera de pensar dels altres."

"Som un pur desdesig,| un vast desassossec."

"El problema és que, com en totes les religions, hi ha integristes, inquisidors, talibans, fariseus, falsaris i cabrons."

"Estic fet de la matèria de què està feta aquesta illa. Sóc una illa dins una illa que és moltes illes i es mor, la maten, la prostitueixen."

"Educar és sembrar amb amor, regar amb paciència i esperar amb convicció.
  Jo crec molt en l'autoritat moral de l'exemple."

"Lezama Lima afirmava que hi havia poca gent que hagués viatjat tant com ell entre les parets de la seva biblioteca. De fet, un pot ser cosmopolita sense sortir del seu poble."

"Com està escrit a l'Eclesiastès: També en la poesia hi ha un temps per callar i un temps per dir."

"Viatges de Gulliver" Jonathan Swift (adesiara editorial) [Trad. Victòria Gual i Godó]

"Heu demostrat clarament que la ignorància, l'ociositat i el vici són els ingredients adequats per capacitar un legislador; que les lleis són explicades, interpretades i aplicades millor per aquells que tenen l'interès i l'habilitat de pervertir-les, confondre-les i eludir-les."

 

"Allí vaig descobrir les autèntiques causes de molts grans esdeveniments que han sorprès el món: com una puta pot governar les intrigues; les intrigues, un consell, i el consell, un senat."

 

"I no hi ha cap guerra tan brutal i sagnant, o de tan llarga durada, com les causades per diferències d'opinió, especialment si es tracta de coses sense importància."

 

"Així doncs, gentil lector, t'he contat la fidel història dels meus viatges durant setze anys i més de set mesos, en la qual no m'he preocupat tant de l'ornament com de la veritat."

 

"M'entretinc més en aquest tema pel desig que sento d'aconseguir com sigui que la companyia d'un yahoo anglès no em resulti insuportable, i, per tant, suplico aquí a tots aquells que tinguin la més petita dosi d'aquest absurd vici que no s'atreveixin a presentar-se davant meu."

"La analfabeta" Agota Kristof (alpha decay) [Trad. Juli Peradejordi]

"Leo. Es como una enfermedad. Leo todo lo que cae en mis manos, bajo los ojos: diarios, libros escolares, carteles, pedazos de papel encontrados por la calle, recetas de cocina, libros infantiles. Cualquier cosa impresa."
 

"Las ganas de escribir vendrán más tarde, cuando el hilo de plata de la infancia se haya quebrado, cuando vengan los días malos y lleguen los años de los que diré: no me gustan."

"Ayer, todo era más bello, la música en los arboles, el viento en mis cabellos, y en tus manos tendidas, el Sol."

"Al principio, no había más que una sola lengua. Los objetos, las cosas, los sentimientos, los colores, los sueños, las cartas, los libros, los diarios, estaban en esa lengua."

"¿Cómo habría sido mi vida si no hubiera dejado mi país? Más dura, más pobre, pero también menos solitaria, menos rota; quizá feliz.
 De lo que sí estoy segura es que hubiera escrito lo que fuera en cualquier lengua."

"He aquí la respuesta a la pregunta: uno se hace escritor escribiendo con paciencia y obstinación, sin perder nunca la fe en lo que se escribe."

"Estoy obligada a escribir en francés. Es un desafío. El desafío de una analfabeta."

"Una cara coneguda" Alfred Hayes (edicions 62) [Trad. Albert Torrescasana]

"Rumiant-ho bé, a banda del matrimoni, no semblava que hi hagués res més, i quan hi rumiaves bé, ostres, de debò que no hi havia res més? Allò i pujar una família. Allò i guanyar-se les garrofes. Allò i trucar a la funerària."

 

"Semblava evident que no tenia diners. Em tornava a creuar amb una vida infructuosa."

 

"Ella no podia entendre aquella por vaga i una mica estúpida que em dominava; però jo no volia que la meva vida (tan apedaçada i inestable) trontollés o es trasbalsés."

 

"Seria una mena de prova. Em vaig aixecar i vaig començar a desfer el camí cap a casa. Llavors ja sabia que aquell matí faria tard a la feina."

 

"no podia calcular la importància que tenia per a ella. Entre el que volia i el que havia obtingut s'obria un abisme. Segurament era el pou on havia estat mirant."

 

"Au, va, que no la fessin riure. La innocència no era altra cosa que la veritat arraconada. I no em podia imaginar la satisfacció que li proporcionava poder dir, per fi, la veritat."

 

"i la vaig odiar, a ella i a totes les que eren com ella, perquè en aquell moment vaig tenir la sensació que englobava tot el que jo detestava i temia de les persones, els excessos violents, els melodrames infames, l'autodestrucció grotesca."

 

"Prudent i recelós, amb les dents ben visibles i els ulls ben atents, vaig baixar els tres esglaons encatifats amb en Charlie i em vaig afegir a aquella gent."