“Els estranys” Raül Garrigasait (edicions de 1984)

“Són persones trencadisses, capaces de covar grans indignacions contra el món, però innocents com una criatura davant les belles rareses acumulades per la humanitat.”

“El mapa d’Europa, a més de representar una geografia, també dibuixava el pas del temps.”

“A pesar d’haver passat pel seminari no feia aquella guerra per fidelitat a cap doctrina articulada. La feia com els llops devoren els xais: per la certesa de l’instint.”

“perquè les subtileses de la llei sempre afavoreixen a qui té el monopoli de la interpretació.”

“La societat, la gent, és més resistent del que ens sembla a les elucubracions filosòfiques, està feta de costums rutinaris, de paraules afortunadament buides. Ens sostenen els puntals externs, palpables. Els sants de fusta han fet més coses al món que no pas els sants de carn i ossos.”

“L’amistat és una cosa estranya: etèria i compacta alhora. És l’amor menys natural, el menys instintiu i biològic, i no en depèn la supervivència de l’espècie, però es d’aquelles coses que omplen de sentit la supervivència.”

Pallassos i monstres” Albert Sánchez Piñol (La Campana)

“Eren mediocres, però també eren monstres. I en el monstre, l’extravagància és inseparable de l’espant.” 

“En alguns llocs i en alguns moments, la rialla és sinònim de resistència.” 

“No eren salvatges; només eren tirans.” 

“Més aviat fa pensar en un visionari que no veu res.” 

“, perquè assumíssim que hi ha altres mons, però que són aquí i que són tan legítims i tan rics com el que nosaltres hem format.”

“Vida familiar” Jenn Díaz (Proa)

“Un arbre, un arbre, res, una casa, res, un arbre, un arbre, un cotxe blau, tres arbres junts. ¿Falta molt?” 

“, i el temps és una cosa que es comença a valorar quan ja has perdut anys de la teva vida.” 

“, perquè només quan us espanteu us adoneu de les coses. El que passa és que jo sempre m’està to abans que vosaltres, els còmodes, els llestos, els ensopit, els que miren pel·lícules, els... burgesos.” 

“, i la pregunta és, ¿i la mare?, i suposa que sí, que la mare també té dret a ser lliure.” 

“Potser el metge trobava que hi havia gent molt pitjor que la seva dona, i que valia més que tornessin a casa abans que fos massa tard.”

“Contes despullats” Josep Palau i Fabre (Editorial Proa)

“LIANA estimada: que la més alta de les teves branques vingui a enfonsar-se, com un àspid voraç, sobre la meva boca!...” 

“No hi ha res que ens evoqui tant la mort com la visió d’un cor bategant. Cada pulsació tenim por que sigui la darrera, de tan viva que és.” 

“Perquè ara, de sobte, he comprès que l’estima, i jo vull morir estimant!” 

“perquè sap que no hi ha res que els homes perdonin menys als seus semblants que llur felicitat si no la poden compartir.” 

“Al cap i a la fi, tot aquest jovent que tracta d’oblidar és perquè ha perdut també la seva pàtria, que és la terra, un passat que és el de la humanitat i se sent sola en un paradís que s’acaba.” 

“Una llengua és molt més que un instrument utilitari. És un instrument convertit en organisme, i només un organisme coneix l’orgasme.” 

“-Perdó, pare Miquel: no diuen que quan serem al Cel anirem tots despullats?” 

“tot és simultani a tot, que no podem tocar cap punt de l’univers -o del saber, que en forma part- sense que automàticament no toquem i no impliquen tots els altres i que, per tant, la nostra ciència moderna i la nostra mandra ‘separada’ de considerar les coses era del tot errada i desviada des dels seus inicis. El nostre procedir mental ens havia dut a l’especialització actual, que era el camí del mal.”

“El navegant” Joan-Lluís Lluís (Editorial Proa)

“Sóc allò que dic i com ho dic, sóc d’allà d’on vénen les llengües, sóc tots aquells que no coneixeré mai però de qui sé el parlar.” 

“Ara hauré d’espolsar-me l’ens opi ment que em permeti no pensar en la incertesa del futur proper, hauré de moure’m de veritat. Em fa mandra arribar i em fa mandra fer gestos per bandejar aquesta mandra.” 

“Alguns són prou rics per comprar-ne i d’altres són prou pobres per mirar-s’ho.” 

“-Murmura, murmura mots, potser així un dia tornaran a entrar dins el cap i la boca de la gent, murmura per salvar les llengües malmeses.” 

“Primer, no veig res. Avancem dins la foscor i cada pas sembla allunyar-nos d’allò que havíem pretès ser, éssers humans a tots els efectes.” 

“Com més vils, més políticament inofensius.”

“El dol és aquella cosa amb ales” Max Porter (:Rata_) [Trad. Víctor Obiols]

“Ella hi estaria d’acord, perquè sempre érem, com a parella, extremadament analítics, cínics, probablement deslleials, fets de perplexitat. Males bèsties críticaires dels sopars amb copa on anàvem convidats; plensm tanmateix, de bones intencions. Prou hipòcrites. Bons amics.” 

“L’he dibuixada esbocinada, amb les costelles separades i esteses com un xilòfon, on els ocells morts toquen melodies damunt dels ossos.” 

“Un altre cop. Ho demano tot un altre cop” 

“S’assemblin sorprenentment a les guineus quan estan èbries de sang.” 

“Un udol de perdó que és que sí que és gràcies que és endavant.” 

“i les seves veus eren la vida i la cançó de sa mare, Inacabada. Bonica. Ho era tot.”

“Anatomia de les distàncies curtes” Marta Orriols (edicions del periscopi)

 

“Un cop a l’exterior, fa una glopada d’aire abans que la rebin els xiscles dels primers falciots matiners que l’alerten que sí, que el cel a primera hora també és Rosa aquesta matinada, un Rosa carn, un Rosa nena.” 

“Es gratà la galta i pensà que, havent dinat, s’arribaria al magatzem de bricolatge per comprar una lona per a la piscina.” 

 “Es tapa la cara amb el llençol fins a l’alçada del nas, apaga el llum i tanca els ulls i la boca molt fort. És només una aranya. S’empassa a saliva.”

“Al desert de Kalahari el silenci té vida pròpia. Se l’ha de saber escoltar, interpretar i entendre.”