dissabte, 20 de gener del 2018

“Anatomia de les distàncies curtes” Marta Orriols (edicions del periscopi)


 
“Un cop a l’exterior, fa una glopada d’aire abans que la rebin els xiscles dels primers falciots matiners que l’alerten que sí, que el cel a primera hora també és Rosa aquesta matinada, un Rosa carn, un Rosa nena.” 

“Es gratà la galta i pensà que, havent dinat, s’arribaria al magatzem de bricolatge per comprar una lona per a la piscina.” 


 “Es tapa la cara amb el llençol fins a l’alçada del nas, apaga el llum i tanca els ulls i la boca molt fort. És només una aranya. S’empassa a saliva.”


“Al desert de Kalahari el silenci té vida pròpia. Se l’ha de saber escoltar, interpretar i entendre.”  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada