dilluns, 1 d’agost de 2022

"Els desposseïts" Ursula K. Le Guin (Raig Verd) [Trad. Blanca Busquets]

 



"Com qualsevol altre mur, era ambigu, bifacètic. Allò que hi havia dins i fora depenia del costat des d'on s'observava."

"Res no és teu. És per fer servir. És per compartir. Si no ho vols compartir, no ho pots fer servir."

"Si un llibre estigués escrit de dalt a baix en números, seria cert. Seria concís. Res que es digués en paraules acabava sent prou exacte."

", que havia deixat enrere l'edat de la intensitat."

"- Poseu un altre pany a la porta i l'anomeneu democràcia."

"L'individu no pot negociar amb l'Estat. L'Estat no reconeix cap altre sistema monetari que el del poder: i ell mateix encunya les monedes."

"La recerca del plaer és circular, repetitiva, atemporal. L'espectador que persegueix varietat, el caçador d'emocions, el sexualment promiscu, sempre acaba en el mateix lloc. Té un fi. Arriba al final i ha de tornar a començar."

"Alliberats del mite de l'Estat, la mutualitat i la reciprocitat de la societat i l'individu es feien evidents. A l'individu se li pot exigir el sacrifici, però mai el compromís: perquè, malgrat que només la societat pot oferir seguretat i estabilitat, només l'individu, la persona, té el poder de l'elecció moral; el poder del canvi, la funció essencial de la vida."

"Quan l'enemic t'abraça amb entusiasme i els compatriotes et rebutgen amb rancúnia, és difícil no qüestionar-te si no ets. efectivament, un traïdor."

"Però no havia portat res. Tenia les mans buides, com sempre les havia tingut."

dilluns, 25 de juliol de 2022

"Els fundadors" Raül Garrigasait (Ara llibres)

 


"Aquest era el somni del moviment noucentista: sobre els enderrocs d'un poble mig ensalvatgit, acostumat a viure al marge de les institucions, que gairebé s'havia oblidat a si mateix, que vivia aïllat i aixafat per la història, erigir una cultura refinada, europea, universalista, amb sentit de l'ordre i del poder."

"El seny, la claredat, la contundència i la ironia."

"La puresa, per Lucreci, és viure alliberat d'il·lusions, comprendre que el món només és matèria, retirar-se serenament de les angúnies i les ambicions i els excessos dolorosos de la vida."

"Renunciem a votar, d'acord, i triem un tècnic; però com el triem?"

"la de l'humanisme com una forma de pacificació -d'amansiment, de domesticació- de la societat. "Sigueu inconciliables, fanàtics, oposant a les coses baixes una resistència infrangible." El classicisme no és altra cosa que controlar el caos. I per arribar-hi cal no perdre "el neguit de la nostra insuficiència per assolir la perfecció clàssica.""

"els catalans som un poble, no una raça; som una cultura, no una estirp."

"Passarà tot i el fet viu de Catalunya persistirà."

dilluns, 18 de juliol de 2022

"Adéu, Alexandria Memòries" André Aciman (editorial 3i4) [Trad. Jordi Cussà i Anna Camps]

 


"mai no havia dubtat que la sang és més espessa que els vots matrimonials"

"-Ara em pots besar -però ho va fer ella primer-. No té cap significat -va afegir mentre apartava la mirada i encenia el llum de querosè, abaixant després el ble fins que no resplendia més que el seu cigarret-. Sempre que tinguem ben clar que no té cap significat -va dir, gairebé gaudint de la crueltat amb què infiltrava la desesperació en tothom."

"La venjança sempre arriba massa tard, es va dir el noi, i només després que el temps, la indiferència o el perdó, hagin igualat el marcador."

"No pots viure i ser el teu propi prestamista."

", molt en el fons, sabem que perdrem tot el que posseïm almenys dues vegades a la vida."

"Significa que,  a pesar de les aparences, la gent poques vegades emigrar gaire lluny, que les coses mai no canvien gaire, que la vida sempre ve a ser el mateix."

", i que tampoc no tornaria a experimentar la bellesa esbalaïdora, sobtada d'aquell moment en què, ni que fos un sol instant, em vaig atrapar enyorant una ciutat que mai no havia sabut que estimava."

dilluns, 11 de juliol de 2022

"Noruega" Rafa Lahuerta Yúfera (Drassana)

 


"La docilitat col·lectiva i el silenci administratiu evidenciaven els símptomes d'una societat en guaret. Tot responia a un únic patró: l'urbanisme de castic, la inutilitat heretada de les elits locals, la cobdícia com a única ideologia."

"Estava en eixe moment en què comences a intuir que quasi tot és hipocresia, soledat i desorde, però encara no tens les paraules adequades per a fer-te fort en el teu racó."

"No estàvem fets per a la felicitats i la bona vida. Estàvem fets per al treball subaltern i fenici, l'existència grisa i sense exhibicions. Treballar, sobreviure, ser audiència amable i cordial en la gran festa dels altres."

"Em va portar temps comprendre el més bàsic. L'estabilitat familiar és un niu de trampes, però al final és l'única cosa que compta. Fora tot és intempèrie. Per a respirar en la intempèrie cal ser un heroi. Jo mai ho vaig ser."

"Ara entenc com una civilització basada en el consum i l'infantilisme de les masses s'afona. Entre l'embrutiment d'uns, la cobdícia de les elits i l'apatia dels altres, era qüestió de temps que la bambolla esclatara."

"Podem disfressar el conte amb estratègies, impostures, faules, ritus. Allò que preval és el desig i la voracitat: l'instint animal. Per això la nit és tan potent i addictiva."

"A cada pas que peguen augmenten les patologies, les tares, els fàrmacs, els manuals d'autoajuda, el frenesí dels bocamolls."

"Així i tot, eixe llast no fou el pitjor. El pitjor ha sigut que no he sabut fer feliç ningú. No hi ha error més greu en la vida que eixe: no ser capaç de fer feliç ningú."

dilluns, 4 de juliol de 2022

"Vides potser" Joan Vigó (Labreu Edicions)

 


"El dia de la revelació jo no sabia que escriuria aquest informe."

"Quadres i escultures que respiren alleujades, després de la bogeria massificada de tots aquells que tenen com a únic objectiu demostrar en una pantalla que han estat en un lloc. Una prova més de la gimcana universal dels cretins."

"Fa temps vaig llegir que l'amor de veritat és donar a algú les eines per poder destruir-te i confiar que no ho farà. Això s'hi assemblava."

"Es fan amants. Els uneix la passió comuna: l'art en qualsevol de les seves manifestacions i el luxe desfermat."

"El món, com havia intuït el genial Lampedusa, canviava perquè tot seguís igual i es mantenia en mans des mateixos mediocres cobdiciosos."

"Vaig entrar. En Serguei cantava i la Nàstia el mirava embadalida. L'Orson li deia coses a l'orella a una Mar molt atenta i somrient. La Maria es besava amb la Belinda i la Diana em va veure, va somriure i em va llençar un petó en la distància mentre m'hi acostava."