dilluns, 18 de juliol del 2022

"Adéu, Alexandria Memòries" André Aciman (editorial 3i4) [Trad. Jordi Cussà i Anna Camps]

 


"mai no havia dubtat que la sang és més espessa que els vots matrimonials"

"-Ara em pots besar -però ho va fer ella primer-. No té cap significat -va afegir mentre apartava la mirada i encenia el llum de querosè, abaixant després el ble fins que no resplendia més que el seu cigarret-. Sempre que tinguem ben clar que no té cap significat -va dir, gairebé gaudint de la crueltat amb què infiltrava la desesperació en tothom."

"La venjança sempre arriba massa tard, es va dir el noi, i només després que el temps, la indiferència o el perdó, hagin igualat el marcador."

"No pots viure i ser el teu propi prestamista."

", molt en el fons, sabem que perdrem tot el que posseïm almenys dues vegades a la vida."

"Significa que,  a pesar de les aparences, la gent poques vegades emigrar gaire lluny, que les coses mai no canvien gaire, que la vida sempre ve a ser el mateix."

", i que tampoc no tornaria a experimentar la bellesa esbalaïdora, sobtada d'aquell moment en què, ni que fos un sol instant, em vaig atrapar enyorant una ciutat que mai no havia sabut que estimava."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada