"La docilitat col·lectiva i el silenci administratiu evidenciaven els símptomes d'una societat en guaret. Tot responia a un únic patró: l'urbanisme de castic, la inutilitat heretada de les elits locals, la cobdícia com a única ideologia."
"Estava en eixe moment en què comences a intuir que quasi tot és hipocresia, soledat i desorde, però encara no tens les paraules adequades per a fer-te fort en el teu racó."
"No estàvem fets per a la felicitats i la bona vida. Estàvem fets per al treball subaltern i fenici, l'existència grisa i sense exhibicions. Treballar, sobreviure, ser audiència amable i cordial en la gran festa dels altres."
"Em va portar temps comprendre el més bàsic. L'estabilitat familiar és un niu de trampes, però al final és l'única cosa que compta. Fora tot és intempèrie. Per a respirar en la intempèrie cal ser un heroi. Jo mai ho vaig ser."
"Ara entenc com una civilització basada en el consum i l'infantilisme de les masses s'afona. Entre l'embrutiment d'uns, la cobdícia de les elits i l'apatia dels altres, era qüestió de temps que la bambolla esclatara."
"Podem disfressar el conte amb estratègies, impostures, faules, ritus. Allò que preval és el desig i la voracitat: l'instint animal. Per això la nit és tan potent i addictiva."
"A cada pas que peguen augmenten les patologies, les tares, els fàrmacs, els manuals d'autoajuda, el frenesí dels bocamolls."
"Així i tot, eixe llast no fou el pitjor. El pitjor ha sigut que no he sabut fer feliç ningú. No hi ha error més greu en la vida que eixe: no ser capaç de fer feliç ningú."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada