dilluns, 4 de juliol del 2022

"Vides potser" Joan Vigó (Labreu Edicions)

 


"El dia de la revelació jo no sabia que escriuria aquest informe."

"Quadres i escultures que respiren alleujades, després de la bogeria massificada de tots aquells que tenen com a únic objectiu demostrar en una pantalla que han estat en un lloc. Una prova més de la gimcana universal dels cretins."

"Fa temps vaig llegir que l'amor de veritat és donar a algú les eines per poder destruir-te i confiar que no ho farà. Això s'hi assemblava."

"Es fan amants. Els uneix la passió comuna: l'art en qualsevol de les seves manifestacions i el luxe desfermat."

"El món, com havia intuït el genial Lampedusa, canviava perquè tot seguís igual i es mantenia en mans des mateixos mediocres cobdiciosos."

"Vaig entrar. En Serguei cantava i la Nàstia el mirava embadalida. L'Orson li deia coses a l'orella a una Mar molt atenta i somrient. La Maria es besava amb la Belinda i la Diana em va veure, va somriure i em va llençar un petó en la distància mentre m'hi acostava."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada