divendres, 30 de gener del 2015

"El nadador en el mar secreto" William Kotzwinkle (navona editorial) [Trad. Enrique de Hériz]


Laski ascendió por el mar del sueño, esforzándose para alcanzar la superficie.”

La corriente que los había llevado hasta las aguas turbulentas remitió de nuevo y perdió fuerza y les permitió regresar flotando lentamente para descansar en torno a un minuto antes de arrastrarlos de nuevo.”

La vida nos esclaviza, nos hace desear descendencia, nos genera mil ilusiones sobre el amor y lo que haga falta, con tal de lograr reproducirse.”

Y ésta, pensó Laski, es la razón de nuestro esfuerzo, que pueda venir el amor al mundo.”

aunque sí percibía la soledad de aquellos hombres y el desespero con que se enfrentaban a ella, acurrucándose ante el televisor.”

Sólo hemos de seguir adelante, con los ojos abiertos, contemplando con atención lo que hacemos, sin pensar en nada ajeno a la tarea. Entonces, fluimos con la noche.”

Una sensación de liberación se apoderó de Laski: liberación de la tierra, las casas y las tumbas. Con ese pensamiento en mente, subió a acostarse.”

Este momento muere y lo sigue otro momento que muere también. Voy de un momento al siguiente.”

Qué asustados estamos, pensó, si hasta para enterrar a los nuestros necesitamos permiso del gobierno-. Me gustaría hacerlo a primera hora de la mañana.”


Los brazos de aquellos arbolitos tocaban la caja y dejaban caer algunas agujas y unas pocas piñas diminutas.”

"Soy Yo, Édichka" Eduard Limónov (marbot ediciones) [Trad. Ana Guelbenzu]


Recibo una prestación social. Vivo a vuestra costa, vosotros pagáis impuestos y yo no hago una mierda, voy un par de veces al mes a una oficina espaciosa y limpia en Brodway 1515 y me dan mis cheques.”

A Édichka le aburre la vida normal, ya se apartó de ella en Rusia, no iba a dejarme llevar aquí por el sueño y el trabajo. Y una mierda.”

Y llegué aquí. Ahora veo que aquí o allá es la misma mierda, cada sitio tiene sus pandillas.”

-Me da miedo enamorarme -confesó Raymond-. Ya no tengo edad para eso. Me da miedo enamorarme. Luego, si me dejan, será una tragedia, y no quiero sufrir. Me da miedo enamorarme.”

A punto estuve de romper a llorar, a pesar de mi eterna soberbia e ironía era un ser acorralado, completamente acorralado y exhausto, necesitaba precisamente eso: la mano de otra persona que me acariciara la cabeza y me diera cariño.”

Caminamos, y yo de vez en cuando la abrazaba por la cintura, pensaba lo desgraciados que éramos en este mundo, de qué manera tan absurda y repugnante está montado el mundo, cúantas cosas superfluas hay en él.”

¡Dios santo! Qué repugnante es el pasado, y cuánto espacio ocupa. Yo especialmente tengo mucho, pero no he acumulado objetos. Tampoco preveo cosas materiales en un futuro. Nunca tendré todas esas cajitas, pegatinas, etiquetas... estoy seguro, nunca. Yo acumulo lo inmaterial...”

Tenía una especie de obstinación con el amor y la absolución.”

La gente sencilla está llena de mierda también hoy en día.”

Ese tipo de tristeza, ya sabéis, que hace que uno agarre una ametralladora y empiece a disparar a la multitud, yo no lo haría, pero es una manera de acabar con la tristeza.”

La última frase de mi amada fue que el sexo es sexo, puedes tirarte a quien quieras, pero para qué voy a vender mi alma.”

De jóvenes protestan, buscan, se indignan en su arte, luego se convierten en los pilares que apuntalan este sistema.”

Para ellos la literatura era una puerta hasta el coño.”

El amor no exige agradecimientos y satisfacción. El amor en sí mismo es una satisfacción.”

me fui a mi hotel reflexionando para mis adentros sobre la injusticia en el mundo, donde los que aman no importan una mierda y los que no aman sí, y encima se les espera con impaciencia.”

-¡Os he follado a todos, hijos de puta! ¡A la mierda todos! -murmuro.”

dimarts, 20 de gener del 2015

"Carn vol dir desaparicions" Jaume C. Pons Alorda (labreu edicions)


"i tot té la forma 
de les coses que són mirades."

"No sabràs qui ets,
per això anhelaràs l'excés
de totes les pells encetades
sense un punyal."

"saber que ja vaig morir
sens haver nascut no-mai."

"Crec en el dia
perquè conec el fragment de nit
que cadascú porta en el seu dins."

"Grotesc absolut, la bellesa."

"Hauríem d'educar-nos en la pèrdua
puix aquest és el destí de l'home:
perdre-ho tot."

"si la carn
sabés què és la carn
desapareixeríem"

"la carn sempre vol carn
i mai res la detura"

"i tot fa tant de mal

Com pensar en tu
i no poder deixar de tremolar."

dimarts, 6 de gener del 2015

"L'aigua és això" David Foster Wallace (edicions del periscopi) [Trad. Ferran Ràfols Gesa]


"Hi ha dos pecats humans principals, dels quals es deriven tots els altres: la impaciència i la indolència. Per la impaciència van ser expulsats del Paradís; per la indolència no hi tornem."

"Però el fet és que en les trinxeres quotidianes de l'existència adulta, els tòpics banals poden tenir una importància vital."

"Com si la nostra manera de construir sentit no fos una qüestió d'eleccions personals i intencionades, de decisions conscients."

"l'arrogància, la convicció cega, un tancament mental que constitueix una presó tan absoluta que el presoner ni tan sols sap que està tancat."

"En realitat, aprendre a pensar vol dir exercitar un cert control sobre què penses i sobre com ho penses."

"Però en formarà part, juntament amb moltes altres rutines depriments, irritants i aparentment absurdes..."

"A les trinxeres quotidianes de la vida adulta, l'ateisme no existeix."

"No existeix la possibilitat de no venerar."

", al gran món exterior on tot és guanyar, assolir i ostentar."

"Vint-i-nou contes menys" Eduard Márquez (editorial empúries)


"Com si la topografia de la seva existència, traçada amb l'objectivitat d'un estrany, pogués ajudar-la a sentir-se millor."

"El temps els deixa l'un sense l'altre. Dins una tramoia d'avorriment i indiferència."

"vol redreçar la seva vida i fer tot allò que ha estat arraconant durant anys d'existència gregària i anodina:"

"Va haver d'esperar l'aparició fortuïta de l'Edmond Lenz per aventurar-se a buscar el camí cap a l'exterior. Amb la paciència d'un paleontòleg, l'Edmond Lenz va reconstruir la malmesa existència de la Selena Huber."

"Perdut enmig d'un excés de possibilitats, qualsevol elecció li resulta insuportable, plena de conseqüències imprevisibles o de mals presagis. La por d'equivocar-se el paralitza."

"Només de bon matí, dins el radi d'acció d'una tristesa meticulosa, la sensació de tornar a una realitat que ja no li corresponia. Sense saber què fer ni cap on tirar."

"Un efluvi ranci l'acull com una boira embriagadora i el fa sentir feliç com mai."

"La retòrica muda del full en blanc. N'he sentit a parlar molt. Però sense consol. Res per explicar. Un abisme de paraules entumides."

"Saber que un desconegut l'estava seguint conferia als seus actes, per banals i repetitius que fossin, un nou caire emocional, oblidat feia molt de temps. Com si exercint de cicerone de la seva rutina pogués camuflar-ne esquerdes i recuperar el sentit de la seva existència."

"Però no me'l vaig creure. No. Que ja no em mamo el dit, jo. I aquesta és una manera com qualsevol altra de fer-se l'interessant."