"He abusat tant de la lucidesa, i he fracassat tantes vegades a pesar de gaudir-ne, que ara tinc por de frisar la follia. Això em recorda cada dia més el meu cosí extraviat, Guillem Ponç àlies el Ciclop: ell també temia la demència més que res; molt mes que la mort fins i tot. Però anem a pams, que hem de recórrer moltes llengües."
"Això va ser poc abans que l'ambició de la política el recompensés amb el càstig de l'exili, i per tant no sé amb quina assiduïtat va recórrer a aquell beuratge increïble per acabar de copsar i procrear el seu univers poètic."
"Amb això vull dir que el destí sovint té cops amagats i contradiu la seva trama, teòricament inexorable, amb fuetades d'atzar."
"Jo, personalment i humil, ara mateix em sembla que no hi puc afegir res digne de ser dit."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada