"En Carlo Pentecoste va anar cap a la finestra i va reconèixer la Margherita per l'abric de color grana que portava des del segon dia de primavera. S'havia assegut al mur baix i llegia un llibre, altra vegada el de Némirovsky, tenia una cama encreuada sobre l'altra i amb la mà lliure agafava la motxilla. Era finals de març i una boira inesperada travessava Milà."
"La Sofia s'estava instal·lant a la segona fila i havia tret la llibreta i les ametlles. Semblava més jove dels vint-i-dos anys que tenia, per la cara menuda i els moviments suaus que esmorteïen aquells malucs tan inesperats".
"L'Andrea era puntual, i també ho va ser aquell dia. Li va estrènyer la mà i li va preguntar com anava el dolor,"
"Va treure la brusa estampada del penjador i la va estendre sobre el llit, va fer el mateix amb la resta de la roba, la va apilar a poc a poc, va arribar a la capa de núvia dins de la funda. La va agafar, la va alliberar de la cel·lofana, va anar cap a la finestra i va veure que la tela estava ben conservada, la va girar del revés i se la va posar sobre les espatlles, una esposa lliure dels anys cinquanta, soc aquí."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada