dissabte, 25 d’octubre de 2014

"Cor mentider" Marc Cerdó (club editor)


"Per ventura Déu juga a daus amb nosaltres. Però és possible que faci trampa. Déu juga a daus, sí, però juga brut."

"Aquests que xerren tan raro és perquè volen ser més que els altres. ¿Vols ser més que els altres, tu? ¡I ca! No val la pena: tanmateix te moriràs igual..."

"Però un no té mai el control dels fets de futur. Un bou tot sol no llaura. Cardar si hi ha consens; pastilles si no n'hi ha..."

"Un bell paratge fa mal al cor. És millor entretenir-se contemplant un curs de vies de tren -o una illeta de contenidors."

"Si només tenen dret a viure els que són perfectes, els que no ho som ho tenim malament."

"Amb força, ja ho crec. Cada dia estic més convençut que les transgressions hedonistes són un indici de la salut mental de la gent."

"Seduir per ser seduït. Ser seduït per viure. Viure per consumir. Per consumir, treballar..."

"Hi ha epifanies que t'alegren el dia: t'empenyen a lluitar, a no defallir i a pensar que el món no l'habiten només els dolents. Hi ha epifanies..."

"El món és l'infern. I a l'infern hi ha dues menes de persones: les ànimes turmentades i els dimonis que les turmenten."

"I m'alegro de ser viu. Per primera vegada en molt temps... El cor mentider..."

dijous, 16 d’octubre de 2014

"Mentre el món explota" Roderic Mestres (males herbes)


"M'ajec al sofà i engego la tele per veure si fan alguna pel·li porca. Se'm posa dura amb penes i treballs però me la pelo, més per vici que per ganes."

"no sabria distingir on acaba un imbècil i comença un modern."

"El llit és molt millor invent que la roba."

"L'Elisenda em demana per què li he trencat el nas, responc que ha estat una hòstia didàctica, il·lustrativa. Diu que sóc un imbècil, contesto que ja ho sé i em planta un petó maternal a la galta."

"Distingeixo un puny robust sortint d'algun lloc entre la multitud, porta una trajectòria molt clara. L'impacte supera totes les previsions."

"El cel em cau al damunt. Tot es torna transparent."

"Sempre havia pensat que la massa gregària era menyspreable, ara sé que la minoria visionària també ho és."

"L'existència s'ha omplert de sentit, no necessita pensaments ni accions, és plaer, i el plaer ho abraça tot. No estic: sóc."

"El món pot embogir, inundar-se o desintegrar-se, que jo continuaré igual de descol·locat. És com quan estàs moix i et penses que una cançó t'aixecarà els ànims, però l'escoltes i et sembla la cançó més trista del món. I plores. Però no és la cançó, ets tu."

"Avui et faré un llobarro al forn -li mormolo a cau d'orella, i li pico l'ullet a la menta."

diumenge, 12 d’octubre de 2014

"Nubosidad variable" Carmen Martín Gaite (editorial anagrama)


"Claro que el paso del tiempo puede borrar la misma noción del tiempo que creíamos invariable."

"Conozco muy bien el fenómeno. Consiste en dejar de escuchar al otro, en cargar las baterías de la propia obsesión y dispararlas como contra una pared, sin atender a más razones."

"Y eso ya me avisó de que no sirve tirar de los asuntos que no interesan."

"Pero don Pedro Larroque ya debía saber bastante de los estragos del tiempo, por eso se le empañarían los ojos detrás de las gafas cuando recitaba, mirando a la ventana: No se engañe nadie, no/pensando que ha durar lo que espera/más que duró lo que vio."

"porque la vida no se puede catalogar más que falseándola; la vida que salpica y dispara desde distintos flancos a la vez y se nos abraza al cuello como un pulpo, ésa hay que sortearla como sea, jugándose cada cual su pellejo, unas veces sale mejor y otras peor, no sirven las reglas. Y comprenderlo aumenta la desazón."

"Anoche, ahora que lo pienso, es eso lo que intentaba hacer cuando le hablaba al magnetófono; volver a vivir aquellos comienzos, hacer eterna la esencia de lo fugaz. Lo que también pretendía Katherine Mansfield, pobre chica. Está visto: no hay como ducharse para entender las cosas."

"No sé si es de tu talla -decía-. Pero el fuego no tiene tallas. Espero que en esa hoguera ardan todos tus fantasmas y resucite tu cuerpo."

"Pero yo a los lobos nunca me los había imaginado rubios."

"La fantasía y la lógica tienen que ir cogidas de la mano como dos hermanas, para que el universo no se trague su barca."

"se nota que ha entrado a amueblar ese desván donde de almacenan los remordimientos y fracasos que en la edad madura tratamos de presentar ante los demás espolvoreados con azúcar."

"Son como dos aviones enemigos el de la quimera y el de lo cotidiano y siempre hay uno que derriba al otro."

"porque las ganas de vivir siempre resucitan un poco cuando te sientes útil y con facultades para echar una mano."

"Ya tenemos un huerto regado a medias y sólo nuestro: el de la añoranza. No me lo descuides."

"Claro que menos mal, porque también si se pasara una todo el día machacando en lo de pulvis eris, ni una paella se podría comer a gusto."

"-Me ha emboscado, ¿sabes?, pero en buen plan. No es para nada de los de aquí te pillo aquí te mato. De ese tipo de tíos estoy harta. Como tú dices siempre, el acto es corto, y el entreacto es muy largo."

"-Nubosidad variable con algún chubasco en todo el Suroeste -sentenció Rafa, tras paladear con deleite el primer trago de whisky-. Viene de África."