dissabte, 23 de juliol del 2011

"El mar" John Banville (bromera)


"Parat, i decebut, i fins i tot diria aclaparat, per motius que em són obscurs, car per què hauria jo desitjat canvi, jo que he tornat per viure entre la tuna del passat?"
"El passat batega dintre meu com un segon cor."
"Els veritable treballadors moren tots en un rampell de frustració. Tantes coses per a fer, i tantes coses que queden sense fer"
"L'amor, tal com l'anomenem, té una tendència voluble a transferir-se, amb un canvi sense cor, lateral, d'un objecte brillant a un de més brillant, en la circumstància més inadequada."
"no hi ha res com el desastre per a revelar la mesquinesa i la fraudulència del món d'un, del món anterior."
"Sí, sí, exterminar totes les bèsties, podar l'arbre de la vida fins que només en quedi una soca, i aleshores aplicar-hi també la destral amorosament. Acabar-ho tot."
"M'imagino, més aviat, que jo esperava massa, en el sentit de conèixer. Si sé tan poc de mi mateix, com se'm podria acudir de conèixer algú altre?"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada