"A butxacades" Joan Todó (labreu edicions)

"i vaig ser fotografiat per la meua acompanyant en aquell viatge, una californiana sentimental i comestible, en un retrat on tinc, com sempre però més, una cara absurda."

"Va, que Todó parla poc... i a butxacades! Però quan parla... quan n'entens alguna cosa, vull dir..."

"Per baix les veus, es deixa sentir, finalment, el silenci que tota l'estona hi era. Comença la classe."

"I a la meua edat, ara ¿justament ara m'he de veure passejant per les fàbriques, demanant de parlar amb l'amo, explicant-li que necessito feina?"

"¿Què tenim nosaltres? Uns fill que no arribaran a cap banda, uns indolents que ho han tingut tot i no saben desitjar res."

"No existeixo. I la inexistència se li va fer tan dolça que va decidir que encara tenia set mesos de marge per negar-la."