"La resta de la colla era divertida i previsible: la parella de gais dolços i sensibles, un periodista poeta, un parell d'enginyers dedicats al medi ambient, una advocada financera que viatjava i saltava d'amant en amant, algun director comercial aficionat a les drogues... Les converses entre ells eren agradablement previsibles."
"No sentia llàstima, ni fàstic, ni temor sinó una mena d'alleujament físic, una mena de claror en veure que algú sentia de debò, que tota aquella ràbia era real, era de debò; li era igual que ella mateixa en fos causa."
"has estat vivint tot aquest temps una vida que no és la teva, a través d'un mirall. No et culpem, quina altra cosa podies fer? I ara que ho saps, què faràs?."
"Humilitat per reconèixer que tenien massa i massa poc alhora. Tot i res. Que no mereixien, però que tampoc no desitjaven. Totes les coses noves, resplendents interessants que els envoltaven no eren seves. No les necessitaven."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada