divendres, 1 de gener del 2016

"Franny i Zooey" J. D. Salinger (edicions 62) [Trad. Xavier Pàmies]


"A vegades li costava Déu i ajuda dissimular la irritació que li feia venir la ineptitud del sexe masculí en general i d'en Lane en particular."
 
"que a tot arreu trobem aquest mateix consell, de persones molt versades en religió i que no tenen res d'impostores que et diuen que, si repeteixes el nom de Déu sense interrupció, alguna cosa acaba passant."
 
"Tots quatre som parents acostats, i parlem un esotèric llenguatge de família, una mena de geometria semàntica en què la distància més curta entre dos punts és una circumferència completa."
 
"Pel que sembla, les diferències d'edat que hi ha entre els membres de la nostra família han complicat sempre els nostres problemes de relació d'una manera innecessària i malsana."
 
"Figura que tots sou la mar d'intel·ligents i tot el que vulguis, tots, però quan és l'hora de la veritat no n'hi ha cap que vulgui donar un cop de mà. Cap ni un. Ja començo a estar-ne tipa..."
 
"No sé de què us serveix saber tantes coses i ser tan espavilats si tot plegat no us fa feliços."
 
"mira que arriba a haver-hi coses boniques en aquest món, coses boniques de debò, i sempre hem de relacionar tot allò que ens passa amb les nostres persones miserables. Som ben burros, de tenir una visió tan distorsionada de la vida..."
 
"Durant una estona, abans d'agafar un son fort i sense somnis, va quedar-se quieta, ajaguda, contemplant somrient el sostre."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada