"Antígona" Sòfocles (fundació bernat metge) [Trad. Carles Riba]

 

“ANTÍGONA.- Creont no té dret a fer-me lluny dels meus.”

“ANTÍGONA.- [...]. Estimada, aniré a jeure prop d'ell, prop d'un que estimo, santament criminal; ja que és més el temps que he de plaure als d'allí baix que als d'aquí: allí, hi he de jeure per sempre.”

“ISMENE.- Tens un cor ardent en coses que glacen.”

“EL GUARDA.- Ah! Que és trist, quan a un li sembla, que li semblin falsedats!”

“ANTÍGONA.- No he nascut per a compartir l'odi, sinó l'amor.”

“CREONT.- Doncs vés sota terra i, si et cal estimar, estima els morts; però mentre jo viuré, no em farà la llei una dona.”

“I en l'imminent i en el futur i en el passat, ha de prevaler aquesta llei: res en la vida dels mortals no entra, per poc que sigui excessiu, sense desventura.”

“ANTÍGONA.- [...] Quan veig que la meva pietat m'ha valgur el nom d'impia.”

“TIRÉSIAS.- ... fins a quin punt el millor dels béns és el seny?”

“CREONT.- Tant, jo em penso, com la imprudència és el pitjor dels mals.”

“CREONT.- Ai! Em costa, però canvio l'idea dobre el que he de fer. Contra el Destí, fa de mal combatre.”

“EL MISSATGER.- [...] Sí, perquè un home, quan traeix el que feia el seu goig, jo no el sé tenir per vivent, el considero un cadàver que camina.”

“EL MISSATGER.- [...] La iniciació nupcial, pobre, l'haurà tinguda al món de les ombres, ensenyant als homes com la imprudència és el pitjor dels mals que poden venir a un mortal.”

“EL CORIFEU.- De molt el seny és la primera cosa de la ventura. I cal no ésser gens impiu amb els déus; perquè els grans mots dels inflats per l'orgull, pels grans cops amb què els paguen, ensenyen, amb la vellesa, a tenir seny.”