dijous, 16 d’octubre del 2014

"Mentre el món explota" Roderic Mestres (males herbes)


"M'ajec al sofà i engego la tele per veure si fan alguna pel·li porca. Se'm posa dura amb penes i treballs però me la pelo, més per vici que per ganes."

"no sabria distingir on acaba un imbècil i comença un modern."

"El llit és molt millor invent que la roba."

"L'Elisenda em demana per què li he trencat el nas, responc que ha estat una hòstia didàctica, il·lustrativa. Diu que sóc un imbècil, contesto que ja ho sé i em planta un petó maternal a la galta."

"Distingeixo un puny robust sortint d'algun lloc entre la multitud, porta una trajectòria molt clara. L'impacte supera totes les previsions."

"El cel em cau al damunt. Tot es torna transparent."

"Sempre havia pensat que la massa gregària era menyspreable, ara sé que la minoria visionària també ho és."

"L'existència s'ha omplert de sentit, no necessita pensaments ni accions, és plaer, i el plaer ho abraça tot. No estic: sóc."

"El món pot embogir, inundar-se o desintegrar-se, que jo continuaré igual de descol·locat. És com quan estàs moix i et penses que una cançó t'aixecarà els ànims, però l'escoltes i et sembla la cançó més trista del món. I plores. Però no és la cançó, ets tu."

"Avui et faré un llobarro al forn -li mormolo a cau d'orella, i li pico l'ullet a la menta."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada