dijous, 1 de maig del 2014

"El consol" Anna Gavalda (edicions 62) [Trad. Xavier Garcia Muniesa, Ona Rius Piqué i Carles Sans Climent]


"Si hagués estat capaç d'adormir-se abans de desmaquillar-se, hauria estat senyal que la situació era realment greu. Però no, això no ho faria.
No ho faria mai. Que vingui el diluvi, però després del contorn d'ulls. La terra tremola però ella s'hidrata.
Ella s'hidrata."

", un cop vaig estimar algú amb bogeria i la resta de la meva vida me l'he passat treballant per oblidar-lo, i he treballat tant i tant bé que m'he perdut en el camí."

"¿Eh? Aleshores, ¿què ens queda? ¿Què ens queda si no podem parlar d'amor o de plaer? ¿Les nòmines? ¿La meteorologia?"

"He necessitat bastant temps però he acabat entenent que els rituals estúpids ajuden a viure..."

"¿Per què la vida era tan negligent amb els que la servien amb més lleialtat?"

"Avui és diumenge. I diumenge no compta. És un dia en què no passa mai res. Es passa en família."

"Encara que em cregués forta, no ho era. La vida sempre ens reserva sorpreses collonudes..."

"El fet de voler dibuixar alguna cosa implica haver de quedar-se immòbil per observar, i observar, us n'adonareu, voldrà dir entendre..."

"El seu cos. Per engrunar. Per rosegar. Per engolir. Com ella volgués..."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada