diumenge, 29 de maig del 2011

"El mar" Blai Bonet (club editor)

"-No. Jo ara tinc vint-i-un anys, i als disset ja estava malalt. Venien noies a veure'm. A les tardes d'estiu. Em portaven novel.les. Jo els deixava els meus llibres. Mai no he tingut promesa. Sempre he anat al cine sol. Tota la vida em mancaren coses."
"Hi ha coses que se senten com els rellotges: l'amor, els cabells blancs, les separacions, l'oblit. Totes les coses que estan fetes de silenci i oblit, com la terra i la sang."
"Sento l'olor de la meva perdició, i la meva perdició em farà plorar com un noi, com ploren, de vegades, els enamorats nois de catorze anys que duen la seva pubertat com una corona d'espines, com porten alguns homes la seva intel.ligència."
"La vida és escandalosa com la sang. La gent diu: la sang és escandalosa. És perquè viuen vessant paraules tan llunyament de la vida, que s'escandalitzen de la sang com si la sang sortís d'un altre món."
"Jo hauria destruït la teva innocència i, des d'aquella hora, naixia un home nou dins teu, i tota la teva vida futura hauria tingut la culpa com a base."
"Era la guerra que venia després de la pau, aquesta guerra que penetra en la terra, crea coves obscures i excita la luxúria. Com el mar."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada