"Incerta glòria" Joan Sales (club editor)

VIDA I VERITAT: Que aquestes alçades de la pel·lícula us vingui a parlar ara de l’obra d’en Joan Sales “Incerta glòria”, em sembla d’un atreviment que només es dona, si com jo, viviu en la ignorància literària, i per què dic això, doncs perquè jo no en coneixia ni la seva mínima existència fins que en vaig veure un gran pila groga pila d’exemplars, em van cridar l’atenció, vaig llegir-ne la contraportada i sens dubtar-ho el vaig comprar i llegir.

Només en puc dir, gloriosa literatura, un monument literari, d’aquest barceloní, catalanista i liberal, contrari als anarquistes i catòlic. Editor, entre altres, de “La plaça del Diamant”. “Incerta glòria” es una explicació, una descripció, per preservar de l’oblit, de la confusió tot allò que fou la seva experiència, el drama viscut per Catalunya d’ençà del 36. Però no es una novel·la de guerra, sinó que aquest serveix de teló de fons, la guerra surt perquè hi havia guerra.

I sobre aquest teló de fons, en Joan Sales, en basteix una narració de sentiment, sentiments íntims i història moral complexa, que és el significat últim d’aquesta obra sense trair la funció última de l’escriptor com a testimoni de la veritat. Tota un reflexió profunda, sobre el sentit i dificultats de la vida, i com l’amor l’il·lumina.

Així com en el llibre “La isla” d’en Giani Stuparich, trobem una narració curta que explica moltes coses, i pot ser el germen d’una narració molt més extensa, però es limita en la potencia de la brevetat, en “Incerta gloria” trobem la realització, l’acte d’aquesta potencia transformat en aquesta monumental obra que recomano profundament, on cada plana es d’un gaudiment i d’una bellesa esclatants.

Quina pena que per escrita en català visqui als marges de la literatura universal:

“Ja ets prou gran per saber-ho: l’entrada obscena, la sortida macabra. L’entrada gratis, la sortida a garrotades. Creu-me: val la pena de llançar un gargall ben espès i amb tota la fúria mentre encara hi som a temps.”

“A tu t’agrada dir estirabots; no t’adones del mal que unes paraules poden fer. Unes paraules que se’ns escapen, que deixem caure a la impensada, poden obrir un pou als peus d’un altre; un pou sense fons –i potser l’altre pateix de vertigen...”

“Una vegada em deia que si aquesta guerra durés prou temps, al capdavall ens trobaríem que tots els soldats republicans s’havien passat als feixistes i viceversa.”

“Fugiu ben lluny de mentida negra, però també de mentida roja; la Mentida és la reina d’aquest món i ens sotja pertot sota els colors més impensats. La Veritat és amor i en això la coneixereu sempre; no vulgueu res amb l’odi, que és el pare de la Mentida.”

“Si poguéssim fer eterns tals i tals moments que se’ns escapen... el món seria meravellós... Perquè la felicitat no es troba pas en les coses, sinó en l’amor; i l’esperit de riquesa neix del buit, que tractem d’omplir amb coses a falta d’amor.”

“i tot això va començar un diumenge que s’anunciava tan tranquil... Per la finestra del meu dormitori, oberta de bat a bat entrava l’alè de la canícula.”