"The leftovers" Tom Perrotta (edicions del periscopi) [Trad. Marta Pera Cucurell]

"No havien educat la Laurie Harvey perquè cregués en el Rapte. No l'havien educada per creure en gaire coses, fora de l'absurd de creure en res."

"-No sóc ambiciosa- va continuar la Nora, reprenent el fil del discurs-. No demano aquell dia perfecte de la platja. Em conformo amb aquell dissabte horrorós, tots quatre malalts i patint, però vius, i junts."

"No li agradava ser repel·lent, però la norma era ben clara: En públic, un Vigilant sempre ha de portar un cigarret encès."

"Ni l'una ni l'altre no van dir res més. La Laurie es va tombar de costat, assaborint la suavitat dels llençols, provant de recordar l'última vegada que havia dormit en un matalàs tan confortable. La Meg només va plorar una estoneta, i després va callar."

"Allò no portava enlloc, pensava la Nora. Era parlar per parlar. Acumular comentaris estúpids, un després de l'altre. El truc era fer veure que la conversa t'interessava, encara que no t'interessés. Això s'havia de tenir en compte."

"L'única cosa que la Jill havia après de la vida és que les coses canvien contínuament -d'una manera brusca, imprevisible, i sovint per cap bon motiu-. Però saber-ho tampoc no servia de gaire, pel que semblava. Al mig d'un sopar de macarrons amb formatge et podia atacar per l'esquena la teva millor amiga."

"Aquest procés ja el coneixia: tant se valia què passés al món -guerres genocides, desastres naturals, crims atroços, desaparicions en massa, el que fos-, arribava un moment que la gent es cansava de preocupar-se'n. Passava el temps, canviaven les estacions, els individus es retiraven a la seva vida privada, giraven la cara al sol. Comptat i debatut, pensava, segurament valia més així."

"Ànima" Wajdi Mouawad (edicions del periscopi) [Trad. Anna Casassas Figueras]

"El món es manté immòbil mentre els humans estan drets."

"-Ho ha de decidir vostè. Hi ha gent que diu que com més coses se'n saben, més fàcil és el dol. Jo no ho sé. No en tinc ni idea. Vostè mateix."

"-Els gats existeixen perquè els humans puguin acariciar els tigres."

"Prefereixo ser Judes i tenir alguna cosa a trair, que debatre'm en el fang llefiscós de la tristor de les vostres vides ben fetes."

"Roig era doncs el món dels humans. Sempre roig. Roig per sempre."

"Diu Els meus diners, El meu mico, Els meus homes, La meva dona, El meu negoci."

"No hi ha res tan important com la tribu. Tu en canvi estàs sol com un gos."

"No tots els humans són trampes, no tots són verins, amb això vull dir que no tots són humans, n'hi ha que no els ha infestat la gangrena."

"Els humans viuen sota el jou d'una maledicció que els exilia constantment de la felicitat."

"Sempre hi ha algú o alguna cosa que torna la javelina del terror i sempre hi ha algú que la torna a llançar."

"No solament no voldria que et passés res dolent, sinó que tampoc no vull que ja t'hagi passat res dolent."

"M'ha parlat de l'infortuni que de vegades s'abat sobre els humans i del dolor que engendra la permanència de la memòria que res no esborra, tret de la mort."

"Però fins a l'albada, fins al sol, ha buscat el son i només ha trobat el seu propi vesc, i ha passat i repassat turments i inquietuds a la sínia de la seva ànima." 

"No era que les paraules no fossin prou grans, simplement no eren prou ràpides."

"Què té saber que sigui tan temible?"

"Per més que s'hagin mirat les coses des de totes bandes, per més que s'hagin provat el distanciament, l'amor, el perdó, la llei, la reencarnació, la democràcia, les utopies, les religions, no ens en sortim."

"Córrer" Jean Echenoz (raig verd editorial) [Trad. Anna Casassas]

"Corres d'una manera ben estranya però no corres tan malament, li diu."

"Doncs sí, aquest és l'interès de preparar-se en distàncies curtes: l'esprint final, l'Emil l'acaba d'inventar."

"Quan al cap de poc en Joe avanci davant de l'Emil, a la desfilada, farà una cara radiant de triomf i satisfacció, perquè ara sentirà l'enveja i gelosia de tots els altres portadors de pancartes del món. Només un, la mare de Déu."

"En poques paraules, no fa res com els altres, que de vegades pensen que el que fa no té cap sentit."

"De manera que encara que no sigui gens elegant, es limita a córrer com li va millor, com es cansa menys, i ja està."

"Una Praga on, aquest anys, tothom té por, sempre, de tothom i de tot, a tot arreu. En l'interès superior del Partit ara el gran afer és depurar, desmantellar, esclafar i liquidar els elements hostils."

"D'aquí a uns quants anys, prediu, l'Emil només serà un record. La llei de l'esport és així, sospira. Es diria que ja esperen desfer-se'n."

"Però als simis se'ls veu dolents, agres, amargats, perpètuament ofesos perquè la humanitat se'ls ha escapat per un pèl."

"Res de nou, sempre la mateixa por, sempre el mateix fred, tot continua igual en la grisor i la desesperança, les cues i les cartes anònimes."

"Bé, diu el dolç Emil, Arxiver, suposo que no mereixia res més."

"14" Jean Echenoz (raig verd editorial) [Trad. Anna Casassas]

"Es veia tothom molt content de la mobilització: discussions febrils, rialles desmesurades, himnes i xarangues, exclamacions patriòtiques viades de renills."

"Va ser més aviat alegre, la desfilada, tos ben tibats dins de l'uniforme feien un esforç per mirar recte endavant."

"Però en conjunt tothom somreia amb confiança perquè tot plegat era evident que duraria molt poc, que tornaries de seguida, i de lluny, per sobre l'espatlla d'en Charles, que abraçava la Blanche, l'Anthime va veure que la noia tornava a mirar la seva persona de la mateixa manera."

"Les dimensions de la ciutat automàticament buida dels seus homes sembla que hagin augmentat: a part de les dones, la Blanche només hi veu vells i criatures, el soroll dels seus passos ressona en la buidar d'un vestit massa gran."

"A més ara anaven vestits igual, cosa que sempre facilita la conversa."

"L'Anthime també s'havia acostumat als desplaçaments, als canvis d'uniforme i sobretot als altres."

"Potser, d'altra banda, tampoc no és gaire útil, ni gaire pertinent, comparar la guerra amb una òpera, i menys si l'òpera no t'agrada gaire, mal que també sigui igual de grandiosa, emfàtica, excessiva, plena de moments llargs i pesats, també faci molt de soroll i sovint, a la llarga, sigui més aviat avorrida."

"L'altra" Marta Rojals (rba la magrana)

"Hi ha d'haver algun misteri que mantingui aquest equilibri, perquè tanta energia en tensió, alliberada de cop, podria acabar amb el món en dos dies."

"La convivència calma la fam dels cossos, però no els eximeix d'omplir la nevera. Sota el mateix sostre s'asserena l'escalf de l'amor, i cal encendre la calefacció."

"l'esgotadora interacció amb l'espècie humana."

"La dels fills de la democràcia que mai no van preveure cap involució de la seva gràfica. Estudia, que tindràs una bona feina. Compra't un pis, que el totxo mai no baixa. Llicencia't, treballa, hipoteca't, viatja, consumeix, tingues fills. On era l'error?"

"Merda de patriarcat, hòstia, es que no avancem ni dades pel cul. Enradera, anem, com els crancs."

"Va descobrir que els efectes de no estimar no tenien per què ser tan diferents dels d'estimar. No estimar era asèptic, higiènic, econòmic. Sense el llast d'estimar podia no voler mal a tothom per igual."

"Les olors, per intenses que siguin, se les endú el vent."

"No hi ha home més inofensiu que el que s'ha deslliurat dels seus instints."

"Això, com tantes altres coses, ja no tornaria a passar més. Però almenys algun dia havia passat."

"Amb ell ja ho entén tot: és aquest tipus de bogeria que, repartida equitativament entre sexes, distribuïda per igual en l'espai i en el temps, podria acabar amb la humanitat sencera."

"La conclusió més certa a què ha arribat és que el futur és una font de pànic inesgotable."

"La broma ja dura massa, mama. Ja no em diverteix. More't i deixa'm en pau. Però com costa, morir, quan no et deixen."

"La corda fluixa, el vertigen. I si no hi ha xarxa, la possibilitat de fugir volant, literalment, lluny de totes les angoixes. Tornar a començar, neta, essent ja una altra, a l'altra punta del món."

"Tot el que els unia no és més que un grapat de bits, els pot fer desaparèixer amb un clic."

"Tenia raó: tots els despertars dels joves del país giren en torn de la mateixa cosa: tenir un sostre on viure i, després, viure si pot ser."

"La gent sempre parla, parlen de tot i parlen de res, parlen per parlar, i ella no té cap interès a saber què diuen. Si callessin tots d'una puta vegada,"

"Perquè és això, sempre és això: un glop, vint glops. Ni fred ni calor ni dolor."